XIM XIM SOTA LES VELES
*
16-5-13
*
( Del meu dietari)
14, dimarts. Plou, per fi, una pluja
gairebé decent i no de fet-i-amagar. Mig mes de maig i sense el raig de cada
dia, com vol el refrany.
Avui estava bé
al mercadet, sota el xim xim però a recer gràcies a les veles de les parades en
penombra i els articles amb bona olor de roba; és una sensació d’estar
protegida, un mínim, sí, però es tracta del desig preexistent, previ, arcaic,
de poder fer habitable un espai. Em reconec aquest desig com l’instint del niu
i m’entristeixo quan no el puc realitzar. Còmode, calent i fresc quan toca,
proveït, amable. Per això m’enfado tant quan l’agressivitat del carrer –descontrolada-
envaeix els meus espais acústics i no hi puc fer res per causa de la desídia,
la deixadesa municipal que permet els paràsits eixordadors.
He comprat dues peces senzilles. Els venedors són amables. La gent es
coneix. Aquí tots som iguals i desfilem, ara d’un costat, ara de l’altre.
Sobretot dones mores, amb cotxets o sense. Deu ser el seu lloc de reunió sense
aixecar sospites dels mascles dominants.
Molts cartells de peces a 1
euro. ¡A 1 euro! Es combat la crisi, aquí. Ningú sense la seva camisa, els
seus mitjons, calçotets, mocadors de coll, bates i pijames. Proveïts a casa, a
l’armari de la roba ben plegada.
Ara, vespre, hem fet la
partida de scrabble, he especejat el conill que hem comprat i al forn couen dues plates,
l'altra amb galtes de porc, ceba, herbes, patata, oli, vi, sal i un polsim de curri no
picant, que daura i potencia el gust.
Canten les merles sota, al
parterre entre palmeres. Els ocells estan contents amb la pluja, que fa sortir
els cucs. Els pardals ja dormen, i les tórtores, i les gavines i coloms.
Vetllen les merles, els rats penats i les papallones nocturnes, vellut moll
sota la pluja. No hi ha paràsits, no hi ha veus ni crits. Estic bé, en aquest
moment.
*
Collage d'OX
12 comentaris:
La pluja alegra els esperits, perquè porta ufana als camps i aigua a les persones.
Som aigua i per això la volem a prop.
Expliques un dia bonic, i m'agrada aquest mercat que sento acollidor.
Ens hem creuat :) ara arriba el teu comentari...
Bon dia, Olga!
L'instint del niu. Suposo que tots el tenim.
A vegades, tot sembla tan senzill...
Són aquelles coses que jo anomeno la felicitat (no LA FELICITAT, tan inabastable)
Un maig ben diferent del d'ara, que diem, uf, un altre cop plou...
Veig que tu allò de sopar com un pobre, res de res , ho dic per les delícies que s'estan cuinant...Ah i jo també sento cantar les merles!
Bona nit Olga.
Perquè sempre plou en dies de mercat?
Almenys a Sant Sadurní sovinteja...
I és una qüestió tan banal com intrigant...
Salut.
Es soroll de la pluja suau és inspirador. D'altres sorolls son contaminants.
Ah, quina imatge més maca. La felicitat de les coses petites. És impagable.
M'ha agradat també veure al teu comentari al meu blog que, tot i ser de generacions diferents, hem vibrat amb les mateixes pel·lícules i hem jugat amb la ficció de la mateixa manera. Espero que les generacions que ens venen darrere continuïn fent anar la imaginació com nosaltres i no deixin que els ordinadors els ho donin tot pastat.
T'agrada la pluja, t'agrada el fred, t'agraden les petites coses, que són les coses grans, tot depèn de la mirada del cor...
La felicitat pot consistir en coses tan petites i tan a l'abast nostre, Olga... Però no sempre sabem valorar aquests instants de placidesa. El teu escrit m'ha sabut transmetre el benestar que ens expliques, i te'n dono les gràcies.
Una abraçada.
Hola, somos una clase de 2º de primaria que hemos leído una poesía suya y nos ha gustado mucho.Deseamos que sigas escribiendo más cuentos y poesías.
Muchos besos y abrazos de todos.
Publica un comentari a l'entrada