PACIÈNCIA
*22-5-13
*
L’any que
ve, 14, en farà 30 que aquest llibre va ser premiat amb el Sant Jordi de
novel·la. I 29 que va rebre el Premi de la Crítica de Serra d’Or, refermant així
la qualitat de l’obra. El títol català és AL MEU CAP UNA LLOSA (cita de William
Cowper).
30 anys, doncs, per fer-ho rodó, que
esperava, sempre batallant i mai aconseguint, que aquesta obra que parla de
Virgínia Woolf, celebritat present a la literatura fins al moment, fos traduïda
al castellà i a l’anglès. Els meus coneguts ja ho saben. Els responsables de
les institucions que sempre m’han negat aquesta traducció, també. De tal manera
que l’obra era coneguda com el llibre dels collons, expressió meva. M’hi he
trencat les banyes i la feina ha estat inútil. Si us diuen que la literatura
catalana s’exporta molt i en fan triomfalisme, almenys és el que llegeixo
aquests dies, aquí hi ha una escriptora que ha patit la negació en la seva ànima.
Us estalvio la duresa de les meves lluites, però us la podeu imaginar. I encara
continuo, perquè em vaig pagar ben cara una magnífica traducció a l’anglès, i
ni pagada me la volen tramitar. Quina peneta i quina misèria. Em responen: “T’ha
de demanar un editor d’allà”. Fantàstic, bereno amb un de diferent cada tarda.
Fins que un bon dia, en una
conversació casual a Tarragona, durant el I Congrés de Llibreters en Llengua
Catalana l’any passat, l’editor Lluís Pagès, de Lleida, va alçar les celles amb
un somriure i em va dir: “Jo la publicaré”. ¿Així? ¿Tan fàcilment es
desencallava per voluntat de tal magnànim editor? ¡Doncs ja tinc la traducció castellana a
les mans, l’acabo de rebre i us la presento! Me l'he feta jo mateixa i és dins Ediciones del Milenio. Gairebé
no m’ho creia, però Lluís Pagès m’ha fet aquest regal. 30 anys, i encara l’he
pogut veure. Mil gràcies. ¿Continuarem?
*
Portada del
llibre.
15 comentaris:
FELICITATS.
Doncs me n'alegro molt! Pinta bé :)
Enhorabona. I seguint amb el castellà, quien la sigue, la consigue.
Els llibres tenen vida pròpia, no saps mai quin camí agafaran... Ha sigut tard, però més val això que res! Felicitats!
Jo també me n'alegro molt. Enhorabona, Olga, esperem que si que segueixi la ratxa en les traduccions.
Sento una viva emoció per l'aparició de la traducció al castellà de "Al meu cap una llosa". L'he llegida diverses vegades i cada vegada hi trobo més coses. No és això, el que en diem un clàssic de la literatura? Els clàssics són com fonts que mai no esgoten el seu cabal. Felicitacions.
Val més tard que mai, però potser no tan tard, oi? Sigui com sigui, enhorabona, Olga. Jo començaré per l'original catalana, que no l'he llegida i veient el comentari de la Teresa me'n vénen moltes ganes.
Que te l'has fet tu vol dir que tu n'has fet la traducció? M'agrada el títol.
Felicitats!
M'ho imagino: la duresa, la lluita, les poques carícies.
Trenta anys?
Ha arribat la llum.
Després de tots aquests anys, haurà estat una experiència curiosa fer-ne la traducció, oi Olga?
Massa sovint els organismes oficials s’omplen la boca per parlar de cultura, quan la realitat és que hi ha ben poca capacitat d’acció, ja sigui per falta de capacitat o de diners.
A aquestes alçades, com es pot entendre que l’obra de l’autora catalana més premiada estigui sense traduir?
En tot cas, felicitats a tu i a Pagés per la nova obra.
Gràcies a la teva tossuderia i a l'editor Lluís Pagès. feliç recorregut per a aquesta novel·la entre el públic espanyol que s'ho mereixi (que ens consta que és nombrós).
Abraçades!
Enhorabona, Olga. D'això se'n diu ser perseverant i no morir en l'intent! Espero que el llibre tingui molt d'èxit entre els qui només saben llegar en castellà.
Una abraçada.
Un gran i molt bon llibre, recordo molt bé com una amiga i admiradora teva me'l va recomanar quan va sortir, m'alegro que revifi com mereix, de tota manera el panorama actual de la literatura nostrada és ben galdós, en general. Un clàssic, com comenta Teresa.
M'alegre molt, felicitats. Això de les traduccions és ben complicat i la notícia mereix celebrar-se.
Publica un comentari a l'entrada