Ginesta als cims
Angèlica arcangèlica (umbel·lífera)
Mallador 1
EL RIU FESTEJA
LA PEDRA
*
10-7-16
*
Us saludo,
amics: hem tornat de Boí. Amb dos bastons he pogut pujar les escales de pedra
del Camí dels Enamorats i poc més. Hem retrobat l’amiga Consell, mestressa de
dos bars privilegiats, el Mallador 1 i 2: un davant de sant Climent, dins d’un
jardí antic; l’altre davant de santa Maria, al poble de Taüll, sota els arbres
d’ombra amable. Ella prepara un racó encara més ombrós i li dic que el podria
batejar com “El racó dels poetes”, perquè li llegeixo el poema que va a
continuació i explica que li agrada això que “el riu festeja les pedres”.
Aviat pujarem a Mont-ral i de nou
sense cobertura. Necessito bastó per pujar els tres esglaons de casa, però no
per escriure, tal com em van manar, i en tinc ganes. Us deixo el poema del
Noguera de Tor i retrobo la vostra companyia, que fa la vida més amable.
*
Ens retrobem de
nou a la muntanya,
vola algun corb
lluent per sobre els àlbers
i als jardins hi
ha groselles i roses antigues.
El Montardo,
superb, ens mira amb ulls de neu,
indiferent, com
ho són sempre les muntanyes
quan hi posem
els ulls i, encara més
si intentem
dominar-les.
Però som aquí
i ens trobem
entre els prats d’escabioses,
polígales,
ginesta, carolina i margarides.
¿Sents el riu
com festeja la pedra?
Baixa de la neu
fosa i s’ha tornat escuma.
Ens hem trobat
aquí un any més,
els anys
s’escolen com les aigües,
ningú, tret de
nosaltres, en recorda el pas.
*
