ENTRE ACTES
Us volia retrobar, bons amics bloguers,
però el temps s’allargava massa. Vaig deixar en l’últim post una imatge de vaca
amb cua ben visible. Ara la vaca ha començat a fer camí i espero que si algú de vosaltres la troba, la
mireu amb afecte i us correspondrà.
A
primers de maig hi va haver la sorprenent i preciosa notícia que l’Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana (AELC) m’havia atorgat el premi Jaume Fuster. Aquest premi
s’atorga a una trajectòria, o sigui, a la vida de qui ha escrit amb dedicació en
el camí dels anys. És un premi honorífic, amb l’alt i considerable significat
que els companys escriptors han estudiat el teu camí i, després d’una votació,
el troben apte per dedicar-li el seu premi.
L’acte de lliurament es farà el 15 de juny a Tarragona, la meva ciutat.
Aquest
mes de maig ha estat ben bé de roses simbòliques, sí, però ple de tota mena de
flors reals i obsequis que els amics m’han
portat. En aquest cas, el concepte de poble o ciutat florida es podria aplicar
al meu menjador.
La primavera poètica a
Tarragona durarà encara gairebé tot el juny i ha estat molt ben dissenyada i
aprofitada. La poesia hi té un lloc destacat, com el títol indica. Ahir hi va
haver el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona, peça clau vertebradora de
la Literatura, però que no inclou poesia. Hi ha hagut diversos premis a concursos
escolars i, entremig, com garlandes de flors que ornen carrers i places, rutes
poètiques dedicades a diverses causes i persones, entre elles la meva, amb
textos que van de la catedral al port, coordinats i llegits per amabilíssims
voluntaris.
Aquest escrit sembla un
tauló d’anuncis, però l’havia de posar. Dec moltíssim a totes aquelles persones
que en el pas dels anys m’han demostrat afecte. He complert, també aquest mes, els
86 anys i per això la presentació del llibre hi coincidia. Me’l presentava la
meva psicooncòloga. Ella m’ha fet de cua de vaca, remolcant-me quan em semblava que no podia continuar el camí.
Quantes gràcies em cal donar, en aquesta última etapa de la meva vida...
Sigueu feliços. Els de
mar sabeu que un peix també pot remolcar: un dofí, un tauró, una baleneta...
ens poden acompanyar a la platja si defallim. N’hi ha exemples. Adéu, amics,
fins el proper post.