ROMANÇO
DEL PINTOR DE ROSES
Les va pintar un noi
anònim
una tarda que plovia
i el cel es va il·luminar
en un moment d'alegria.
El gerro és pintat per
dins,
quina traça que hi tenia.
Ara el pobre noi ja és
mort,
però em va deixar la vida.
Pintor, s'acosta sant
Jordi,
tu, que em vas portar la
rosa,
des del cel ho pots fer
tot:
pinta una ciutat florida,
una finestra, un balcó,
un terrat i alguna eixida,
una rosa en cada pit.
Necessitem moltes roses,
que les roses ja han
florit
però estan empresonades
i no les deixen sortir.
Que Sant Jordi ens
enamori,
que jo t'estimo, i tu a
mi.
======================
OX
