VEUS DE FONS
*
29-11-13
*
Decideixo que
cal fer la neteja dels vidres. Les dobles finestres de casa són difícils de
manejar i necessitem algú amb força que les desmunti. Sol ser pels volts de
Nadal. Sí, hi haurà uns quants dies que podrem veure un paisatge diàfan, abans
que l’aire marí i els vapors de les indústries ens les embrutin de nou.
He regalat els primers calendaris d’Advent amb
xocolatines, una per cada dia. Repasso que hi hagi prou felicitacions de les
que vaig fer a Mont-ral a l’estiu. El temps s’imposa. Els cantaires ja fa dies que anuncien els seus concerts. Les botigues han tret els primers arbres
guarnits al carrer. Avui hi ha l’encesa de l’avet gegant a la Rambla. No parlo
de l’enllumenat especial, que ja va arribar (apagat, és clar) en acabar
l’estiu.
Gairebé el temps i les circumstàncies m’asseguren que
em portaran fins Nadal. Dic gairebé, perquè mai podem mantenir
certeses i cal deixar una escletxa pel dubte. He escoltat les meves paraules
demanant els que han de venir a netejar vidres i em semblava que no les deia
jo: era el temps qui m’empenyia a dir-les. I he pensat que, com els ocells
migratoris o com els animalons que hivernen, hi ha dins meu alguna veu de la
natura antiga, un costum heretat i ancestral que dicta, inexorable, els moments de la meva vida.
*
Finestres. Dibuix d'OX
