LA RÀDIO I ELS FUSELLS

LA RÀDIO I ELS FUSELLS
*
18-2-19
*
Dia Mundial de la Ràdio. Josep Sunyer, de Tarragona Ràdio, em ve a fer una entrevista. ¿La ràdio en la meva vida? Li responc en dues reflexions: una d’elogi i agraïment per l’atenció que sempre han tingut les diverses emissores fent-se eco quan he rebut premis o he presentat obres.
            L’altra la vull aprofundir ara. Sóc del 36. La duríssima postguerra la vaig saber bastant després. I ara la conec més a mesura que els documents confiscats van sortint a la llum, i encara no hi són pas tots. A les cases es callava i els franquistes manaven callar.
            A casa s’escoltava “El disco solicitado”, futbol i òperes. Del “Disco solicitado· en sabíem les cançons, per repetició. “Madrecita del alma querida”, “La casita de papel”, “Tengo una vaca lechera”, “Cerezo rosa”. Manolo Caracol, Irma Vila, Concha Piquer, Jorge Negrete, Jorge Sepúlveda...
            Mentre escoltàvem la ràdio en la calma de la casa, al país afusellaven gent. 100.000 persones més 140.000 desapareguts. 30.000 bebès sostrets entre 1939 i 1944. Morts a les tàpies dels cementiris, morts a les cunetes, “Silencio en la noche...”
            És ara, que dono profunditat als fets. Els grans de casa bé ho devien saber, però callaven, això que el meu pare havia lluitat al front, a la batalla de Segre, tan cruenta com la de l’Ebre. Més endavant, la meva sogra, una bona dona, anava dient amb posat compungit: “sols no vingui una guerra...”
            L’entrevista m’ha fet adonar que els meus records de nena gravitaven sobre el dolor extrem que encara no ha acabat. No ho podré deslligar mai.
            ***
            Fonts: Hugh Thomas, historiador.
                       Anthony Beevor      “
                       Ricard Vinyes         "
                       Euskonews

EL BESTIAR, EL DRAC I EL CEL



EL BESTIAR, EL DRAC I EL CEL
*
9-2-19
*

Un vagó de trasllat de bestiar per als empresonats. Viacrucis d’hivern. Un drac de tres caps que treu foc pels queixals brama lliure i rabiós sobre la terra que ens aguanta i sobre els cels que estimàvem. El que no sabem és si els cels ens estimen a nosaltres.
*
Imatge: Internet