FESTA MAJOR
*
24-9-23
*
Som
en plena Festa Major. El compàs de dia i nit ha estat el dels bombos
de vibració perillosa, capaços d’ensorrar una casa començant per
petar els vidres. El cervell va repetint els bom-bom-bom
i et
sents com el ruc al que van arriant. Es podria dir que la ciutat neda
en estridències i en fum. Des dels petards als trabucaires, la
densitat de l’aire es torna sòlida i es mastega. I no solament al
carrer, que fa calor i tenim les finestres obertes. Encara falta la
cirereta, que és la gran traca d’aquesta nit, amb una explosió
final just davant de casa que cal posar el cap sota el matalàs.
Tota
la ciutat és al carrer, com l’olla que sobreix.
Som
mediterranis.
Tot
ens és permès, mentre la gent xali.
Això
passarà. El que es mantindrà és la música amb amplificador que
cada matí i tarda promou l’Ajuntament per als músics ambulants
que ho sol·liciten. Hi ha diversos punts permesos a la ciutat i dos
són molt a prop de casa. Tant, que quan intento obrir una mica la
finestra per respirar la briseta, m’arriben esgarips diversos de
les dones que canten Al·leluies o Beatles a crits pels micros. Tot
l’any. Am-pli-fi-cats.
Cosa
que m’obliga a gastar electricitat quan vull treballar i he de
tancar i posar l’aire condicionat. I sort d’això. A mi
l’Ajuntament no em paga i l’Elèctrica em cobra. «Fot-li
gastos», que encara diu algú.
Llegir
i escriure s’han tornat fets impossibles i incòmodes. Marxar?
Malauradament, ara ja no puc. I mira que fa anys que pago el rebut a
l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica. Encara
tinc fe? Soc romàntica? Més aviat lluito al bàndol de les causes
perdudes.
**************
Olga Xirinacs
Dibuixos OX
