¿COMPLICACIONS?
*
23-5-19
*
Em disposo a fer
un comentari en un blog amic i ha canviat de configuració. Ara no m’hi deixa
entrar. ¿Per què se’ns tornen tan difícils, les coses?
Llegia fa poc al quadern d’economia
que ja s’haurien de notar els efectes industrials que han d’afavorir la gent gran.
En la lletra adequada, ara que els editors tiren per la lletra microscòpica. En
la impressió fosc sobre clar, i ja fa temps que no podem llegir revistes
impreses en clar sobre clar, o sobre negre. Una, el National Geographic, ara en
format puça. Etiquetes llegibles als paquets d’aliments. Supermercats amb
prestatges accessibles: sempre he de demanar algú que em baixi alguna cosa que
no puc heure. ¿Sona antic, això d’heure? És que ens movem amb molt poc
vocabulari i sempre repetit. Pots d’obrir fàcil, estris manejables sense
prendre mal, voreres llises amb rampetes de pas...
La meva ciutat no és per a vells, els
seniors, que som cada vegada més, i d’això ja en parlaré un altre dia. Jo
diria que ni per a mitjanets tampoc és ciutat. Amb tanta pujada i amb fatals comunicacions,
et limites al centre, amunt i avall com una fera engabiada. Tanta campanya d’insults
com pluja torrencial que ens ofega, i encara no he sentit ningú que faci atenció a la
necessitat, benestar, seguretat del ciutadà. Només obscenitats.
Una veïna de l’escala em deia ahir: “¿Insultos,
dices? ¿Qué insultos?” És que ells ni els senten, o ja és el seu parlar i bramar
normal. I continuava: “Qué desgracia de arzobispo nos ha caído encima...” Vox, que la ciutat és vox populi.
Li hauria respost el mateix que el
nou arquebisbe, quan encara era rector als pobles de Girona, va dir a Boadella
i &: “Si no us agrada aquest poble, us n’aneu i en paus...” Jo hauria
afegit: “Ancha es Castilla”, ben veritat. Serà un bon arquebisbe, i tindrà
feina, perquè som una ciutat “ocupada”.
=====================================