PLAGA INAUGURAL DEL 2020
Serà molt
interessant, encara que resulti exhaustiu, llegir les experiències que passen i
passaran cadascun dels nostres conciutadans amenaçats pel virus inaugural del
2020. Caldrà que primer les escriguin, i valdrà la pena.
L’avorriment, la desesperació, la
impotència, la imposició, la tristesa, la pau, la serenitat, el silenci, la
companyonia, l’extenuació, la
destrucció, la mort. S’ha arribat i s’arribarà a molts límits: l’abnegació,
l’esperit de servei, l’afany de lucre, la recerca, la generositat, la pròpia
resistència.
Som conscients, aquesta llarga
temporada, de l’esperit de servei de la classe mèdica i de sanitaris en
diverses funcions i atencions. Sabedors que els recursos fallen i que la
població sofreix, pensem com hauria alçat els ànims el gest generós i magnànim
d’un cap d’estat que ho fos de veritat, empàtic amb el seu poble, generós i just
amb aquells de qui es lucra.
Com ens hauria confortat, en comptes
de les paraules seques i buides, sentir
de la seva boca apàtica: “Ciutadans, com que ens enfrontem a un dolor i una
angoixa mai experimentats fins ara, aquí teniu part de la nostra herència, que
busca destinatari després de passar per mans innobles: volem que es dediqui
totalment a la Sanitat i al socors dels més necessitats.”
Però la caricatura del cap d’estat no
és clement; és el que és, caricatura en un rictus despectiu, hieràtic. No nia
la compassió al cor i a les mans que haurien de vetllar pels seus súbdits més
febles, que són els qui les han emplenat amb el seu esforç.
Em sap greu que sobre el poble es
continuï acomplint l’advertiment de Jesús als evangelistes: “A aquell que més
té, més encara li serà donat: a aquell que menys té, fins i tot això li serà
pres”, Mateu 13:12. Aquestes són les
fórmules per dominar el món. Em temo que, amb disfresses diverses en passar els
segles, serà sempre així.
OLGA XIRINACS
==============================
Text en publicació per a la revista Foc Nou.
Gravat: Melancolia I, d'Albert Durer (1471-1528)
