PLAGA INAUGURAL DEL 2020



PLAGA INAUGURAL DEL 2020

Serà molt interessant, encara que resulti exhaustiu, llegir les experiències que passen i passaran cadascun dels nostres conciutadans amenaçats pel virus inaugural del 2020. Caldrà que primer les escriguin, i valdrà la pena.
            L’avorriment, la desesperació, la impotència, la imposició, la tristesa, la pau, la serenitat, el silenci, la companyonia, l’extenuació,  la destrucció, la mort. S’ha arribat i s’arribarà a molts límits: l’abnegació, l’esperit de servei, l’afany de lucre, la recerca, la generositat, la pròpia resistència.
            Som conscients, aquesta llarga temporada, de l’esperit de servei de la classe mèdica i de sanitaris en diverses funcions i atencions. Sabedors que els recursos fallen i que la població sofreix, pensem com hauria alçat els ànims el gest generós i magnànim d’un cap d’estat que ho fos de veritat, empàtic amb el seu poble, generós i just amb aquells de qui  es lucra.
            Com ens hauria confortat, en comptes de les  paraules seques i buides, sentir de la seva boca apàtica: “Ciutadans, com que ens enfrontem a un dolor i una angoixa mai experimentats fins ara, aquí teniu part de la nostra herència, que busca destinatari després de passar per mans innobles: volem que es dediqui totalment a la Sanitat i al socors dels més necessitats.”
            Però la caricatura del cap d’estat no és clement; és el que és, caricatura en un rictus despectiu, hieràtic. No nia la compassió al cor i a les mans que haurien de vetllar pels seus súbdits més febles, que són els qui les han emplenat amb el seu esforç.
            Em sap greu que sobre el poble es continuï acomplint l’advertiment de Jesús als evangelistes: “A aquell que més té, més encara li serà donat: a aquell que menys té, fins i tot això li serà pres”,  Mateu 13:12. Aquestes són les fórmules per dominar el món. Em temo que, amb disfresses diverses en passar els segles, serà sempre així.

            OLGA XIRINACS
==============================
Text en publicació per a la revista Foc Nou.
Gravat: Melancolia I, d'Albert Durer (1471-1528)

LA CORONA DE FRA OLIVARI


LA CORONA DE FRA OLIVARI


Fra Olivari cull espàrrecs
a la voreta del bosc.
Veu que alguna cosa es mou
sobre la branca d’un xop:
una bola verda i groga
obre una boca en corona
per saludar fra Olivari.
“¡Quin cuc més ben educat!”
“No sóc un cuc, Olivari,
sóc un virus amb corona
que busco alguna persona
per poder-m’hi entaforar.
A mi m’agrada picar,
i com més gent picaré
més de gust em trobaré.
Obriu la boca, Olivari,
bon frare tan somrient,
¡quina llengua tan preciosa,
més vermella i més sucosa,
ara hi salto prestament!”

Fra Olivari  aixeca un braç
i tot seguit, pel detràs,
apareix el corb Tronat.
Fra Olivari  manté oberta
la boca, i llavors el corb,
amb el bec s’emporta el cuc
i el soterra ben avall,
sota una tifa de bou
de les que es desfan quan plou.
“¡Gràcies, Tronat, aquí tens
 quatre pinyons ben pelats
i si passes pel convent
sempre hi trobaràs bon plat!”

========================

Lo Gayter del Balcó
12 - 3 - 20

8 DE MARÇ - SEQÜÈNCIA
















8 DE MARÇ – SEQÜÈNCIA
=====================
1 – Sóc la flor de la casa.
2 – Ara decoro el pis perquè avui fem dinar de família.
3 – Poso el caldo al foc i jo també em consumeixo.
4 – Tinc el cubell de la roba bruta per rentar. Poso la màquina.
5 – Mentrestant els faré una amanida primavera.
6 - Una picadeta d’all pel romesco.
7 – Un bon trinxat de ceba per la carn en suc.
8 – Ara preparo el vi.
9 – Paro taula amb culleres pel caldo.
10  - Quin munt de plats, marededéu...
11 – Cal fer el berenar de les nenes.
12 – Després em quedarà planxar...
13 – I fregar el terra... (error en el pas del dibuix)
14 – Ai, quina son m’agafa...
15 – S’ha acabat el Dia de la Dona.
==================================
Collages d’OX