BRINDIS A LA VIDA

 

BRINDIS A LA VIDA

 

Brindaré amb tots vosaltres en pensament, perquè us tinc presents, amics del blog i de la lectura.

          Hem començat un nou hivern, començarem un any, tirarem endavant els nostres projectes i brindaré perquè avanci la vida contra tots aquells que ens la volen prendre.

          Entre els genets de l'Apocalipsi hi ha els mals polítics. Paradoxes de la vida: els qui s'oposen a l'eutanàsia, finalment i costosament aconseguida -pensem que el prefix grec 'eu' vol dir bé, cosa bona -, els polítics que s'hi oposen, dic, són els que ens volien matar bombardejant 26 milions de persones i sense eutanàsia.

          Sobre les servituds que ja tenim, ho dic jo per la meva edat; altres per les lamentables situacions que viuen; també i, sobretot, per l'amenaça del virus; i, pels que estimem el país, aquest continu fiblar contra la llengua catalana, contra la parla, contra les escoles que l'ensenyen, però tot això no ens ha de fer doblegar.

          Sí que ens entristeix tot plegat, perquè compartim penes i alegries, però més que mai hem de brindar per conjurar tanta maldat que ens volta. Sí, maldat que vol arribar fins la nostra arrel i eliminar-nos.

          El món és impressionant en la seva grandesa i també en les coses minúscules, que no es veuen, o poc. Patim la pandèmia, estesa a tot arreu. Per altra banda, Espanya importa d'Europa insectes per valor de 7,1 milions d'euros: abelles, abellots, marietes i àcars. Pol·linitzen, ataquen altres espècies que malmeten la fruita. Per 150 euros podem comprar 250 marietes que netegen 130 metres de pugons. Brindis pels insectes, que els nostres es moren pels insecticides i pesticides.

          Molt bon Nadal en el racó més íntim i en el més compartit. Molt bon any que, entre tots, aconseguirem.

             ===============================

         Il·lustració 1 - Interior de Nadal - Collage OX

              "          2 - Sí, bwana - Collage OX

EL RITME DEL SILENCI

 

EL RITME DEL SILENCI

*

6-12-20

*

 Ahir em vaig adormir recordant l'himne "Ave Maris Stella", de Venantius Fortunatus a el s. IX, en llatí i gairebé fins al final: les frases anaven arribant a poc a poc, de no sé quin fons atàvic. Des del col·legi fins ara, és va quedar gravat d'alguna manera. A vegades en recordo de ben recargolats i em fan gràcia.

          Avui m'he llevat cantant "Tintarella di luna", de Bruno de Filippi, cosa que m'ha permès fer la feina amb una mica de ritme.

          Però ahir al vespre havia escoltat l'extraordinària Cesária Évora per primera vegada. No sé el nom d'una cançó que va fer remenar i envolar d'un racó del meu cervell la joventut groga i blava com ara un tel quan és pon el sol ... Ho vaig escriure febrilment, i allà és, al  dietari. A la terra de la memòria encara hi ha racons o països per descobrir. I la música té el poder d'evocar-los.

          Diuen que és dia de la Constitució. Fa sol i mestral. Estic sola. I encara hi estaré més, si això és possible, pensant que els dies de Nadal i altres festes és probable que TAMBÉ estigui sola.

          Nomes les meves humils postals m'acosten els amics, als que un dia vaig veure, o ens vam trucar, o teníem pensaments coincidents, i als que un dia a l'any m'agrada recordar. Tot ve d'un altre atavisme: Nadal Blanc, de d'Irving Berlin, en la versión eterna de Bing Crosby a "Les campanes de Santa Maria" (1945):

          "... I'm dreaming at the White Christmas / with every Christmas card I write ..."

          Sí, i demà passat serà la Puríssima. Fa poc vaig escriure que la senzillesa de Maria devia quedar esclafada a terra a causa de profecies primer, i després, de milers d'estudis, dogmes, discussions, inquisicions, vaticanismes, excomunions, trons, corones i coronacions, estendards, joies i mantells d'or i de seda ... I que els estudis diuen que com que su cos no va ser trobat, van creure que havia pujat al cel ajudat d'àngels ... "Marededéusenyor!", que deia en Higgins ( Magnum).

          Però tot això en silenci. Que sóc sola a casa CADA DIA de la setmana, i dino de cara a la paret, i ... prou.

                                        ===================

 Fotografia sobreposada: tarda al balcó.