*
1-5-11
*
En atenció a una amiga bloguera, desvetllaré alguns dels meus paseudònims.
Sempre he pensat que l'escriptor ha de tenir amplitud de registres. Vol dir que no ha de ser de via única sinó que ha de tenir una xarxa d'expressions, sinó, que no s'hi posi.
Una vegada hi havia un célebre escriptor català que es deia Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) i escrivia algunes obres amb el nom de Lo Gayter del Llobregat.
He pres aquest insigne exemple del Modernisme català per a les meves expressions diverses i jocoses, eròtiques o malicioses, depèn del moment.
Quan les escric des de casa a Tarragona sóc Lo Gayter del Balcó.
Si són dels voltants, Lo Gayter del Francolí (el nostre riu sempre migrat).
Des de Mont-ral escriu Lo Gayter del Glorieta (un altre riu escàs).
Si escric en castellà, sóc El Gaitero de las Peñas (Feroces).
Qui no sàpiga què son les Peñas Feroces, dita que perviu a Astúries (terra meva materna), que provi d'endevinar-ho.
També, un altre escriptor i jo, compartim un heterònim a l'estil de Pessoa. Aquest és Don Venancio Carvantes, catedràtic emèrit que resideix a Oviedo, al Callejón de los Huevos, 5. El carreró existeix, no malpenseu, i és vora el mercat. Aquest senyor té força geni i ens sol corregir els escrits que fem en castellà, sempre renyant-nos. A canvi li enviem una quantitat modesta per ajudar la seva pensió.
Aquí teniu totes les explicacions. I a les llunyanes terres d'Escòcia, quan jo era més jove i com podreu veure a la foto, un cepat gaiter me la bufava.
*