CANÇÓ D'HIVERN

 







CANÇÓ D’HIVERN

 

Una cançó petiteta,

! ara dona’m la maneta!,

una cançó que se’n va

amb un colom a volar.

Un pit roig se’t posa  al dit,

té plomes roges al pit

i els ulls de vidre polit:

ens fa saber que l’hivern

ja fa estona que és aquí

però el busquen i no el troben,

¿s’ha amagat al teu jardí?

¿on és la neu del camí?

Dorm el nadó a la cistella

i ens ha portat una estrella

i una cançó petiteta:

! ara vull l’altra maneta !

Olga Xirinacs

21-12-22

EL TAULELL DE NADAL

 







EL TAULELL DE NADAL

18-12-22

         *             

Els taulells que més recordo són els de fusta color de mel vella de les merceries i botigues de roba. Allà eren exposats i mesurats o comptats un sens fi de tresors que sortien de capses o de grans rotllos de cartró amb metres de seda, cotó, llaneta...

La merceria era delicada, gairebé silenciosa com una capella, on es desgranaven perles, agulles, gafets negres i platejats, com diminuts exèrcits de formigues, entredosos i cintes de seda, delicat brodat suís blanc com l’escuma.

Però hi havia un taulell especial on m’encantava de nena, amb els colzes a la fusta: era el del basar de joguines -encara no xinès-, que venia també figures de fang pel pessebre, suros i brancatge. Cada hivern la família en comprava alguna de nova o substituïa les trencades. M’admirava la blancor de les plomes de les oques; el daurat opac de les corones dels reis, que mai era brillant; les suaus boletes grogues d’un grup d’ànecs; una dona -mai un home- que rentés al riu que la mare feia baixar d’un tub de goma.

D’aquella memòria han subsistit els tres caganers petits de mida però vells en edat. Tres pagesets que fumen i caguen alhora, en un amable conciliàbul que s’eternitza en el temps. No es podien pensar que la situació al  camp fos tan desastrosa com ha arribat a ser. No obstant, algú els ha d’alimentar durant l’any perquè ara, al pessebre, puguin fer les seves feines, però ja sabem que és l’encantament d’aquests dies. Com és un encantament que “El pensador” de Rodin continuï en la seva posició anys i panys i no li surti fum del cap.

Que les vostres festes siguin delicioses, amables i plenes de fantasia.

Olga

=======================================

         Els tres caganers.

        Aquests dies la flor de Pasqua és tota aponcellada a punt de florir. És finíssima com la             seda.

SANTA BÀRBARA QUAN TRONA













4-12-22

 *
 SANTA BÀRBARA QUAN TRONA... 
                                           
*

 El temps pre-Nadal, de tardes curtes i lectures en llum suau, em plau molt: torno a nena. Ho he explicat a “Cua de vaca” (Ed. Ganzell). Després de sopar obro la finestreta del calendari d’Advent i em menjo la xocolatina. Soc sola a casa, no puc compartir però en compro pels que són fora. Treballo i recordo. 

    Tal dia com avui, anys enrere fèiem gran festassa. Era santa Bàrbara!!!  Avi i pare, d’Unión Española de Explosivos, convidaven uns amics enginyers de Barcelona i tots a celebrar el dia patronal amb brindis i cants. Podíem fer festa a col·legi... De sempre he admirat la santa Bàrbara pintada per Robert Campin, ara al Museu del Prado. No la descric, observeu-la bé en tots els detalls: ella, la construcció de la rica estança i la perfecció del flamenc Campin. Bona lectora, va ser tancada en un castell pel seu pare, el sàtrapa Diòscur i ...  Patrona dels explosius una noia tan refinada?

     Una altra de les imatges del pre-Nadal era l’arribada al despatx de la gran caixa de fusta amb dels calendaris que cada any oferia U. E. E. i que es poden consultar per Internet. Amb tota la família al voltant, el meu pare, armat de martell i escarpra treia molt a poc a poc els claus, a fi de provocar la nostra impaciència; feia grinyolar la fusta, nyec... nyec... Per fi, apareixia un gruix considerable de pintures amb olor d’impremta. Els millors pintors, llogaven. Hi havia un Julio Romero de Torres que em feia por de mirar, d’una dona morena, de nit, que se’t clavava al cor. Molta gent venia a buscar els calendaris, que després emmarcaven

     Avui ja he enviat als íntims el sant del dia en clau irònica, i potser irònica és dir poc. M’he proposat seguir el santoral buscant els noms i temps més allunyats. Em trobo que sovint no tenen història, pobrets meus. I els que en tenen resulten tan inversemblants que es presten a tota mena d’interpretacions. Aconseguir el poemet curt i que faci somriure és prou difícil. La neurona queda exhausta. Però santa Bàrbara era obligat escriure-la, i forma part del pre-Nadal. 
    
    Per ben acabar, dir que el passat dia 1, per estrenar desembre, vaig presentar el nou llibre "Blaumarí", d'Editorial Arola i amb la col·laboració del Port de Tarragona. Són contes de mar, port i platja, per a adults. La presentació es va fer al bonic Teatret del Serrallo, quan la mar era blau marí. Porta il·lustracions d'Amat Pellejà i es ven al mòdic preu de divuit euros.

         OLGA XIRINACS                                                      



                                                             ============






Molt benestar, sentiu-vos petits de tant en tant i que algú us acaroni. =======