EL PASSEIG DE LA VELLA ESCRIPTORA

EL PASSEIG DE LA VELLA ESCRIPTORA

 

NOVEMBRE.   Diumenge. Surto quan toquen les 10 al campanar de la catedral.

La ciutat m'ha vetat a els dos passeigs que més m'agradava fer: la muralla, o Passeig Arqueològic, i el jardí del claustre de la catedral. El nostre pare ja ens portava de petits a tots dos llocs.

          La muralla presenta a l'entrada escales impossibles de salvar quan és necessita un estri caminador, en el meu cas un carret de compra. L'ajuntament no ha previst mai que una persona gran pugui entrar al recinte amb rampes. Així priva els seus majors de visitar un dels monuments més interessants de la ciutat. No hi ha voluntat.

          El jardinet del claustre de la catedral el van tancar a l'estiu perque l'empresa que ven estampetes i medalles va voler "ocupar" al vestíbul d'entrada al recinte, impedint el pas per una rampa molt ben posada. Diners compren voluntats.

          Per tant, vaig per la Rambla Vella cap als jardins de Saavedra. Un remot "avi" meu asturià que es deia Faustino i portava barret, capa i esclavina, ja m'havia portat a aquells jardins, jo molt petita. Dir que les voreres de les dues Rambles són un seguit de rajoles mal posades i obstacles, és dir una obvietat, i també que les rampes de pas de vianants fan ensopegar qui no va amb l'ull viu. És una ciutat antiga. Els jaios moderns no hi tenim res a fer.

          Ahir havia plogut, un llevantada amb força, i  la sorra de terra és molla. A cada banc, un home sol, algun amb cervesa a la mà. Recorregut el petit jardí, on comencen a florir a els viburns, traspasso l'avinguda que continua al parc amb més extensió, sota muralla i amb l'auditori d'estiu, les veles tibades com ales esteses.

          He fet aquest camí amb els ulls entelats: em calia buscar nous recintes pel passeig obligat de cada dia. Ara pel passeig d'hivern, perquè els dos llocs estimats em són prohibits. Diuen que caminar és salut, però jo sortiria poques vegades. Passejar sola és anar contra marea.

          Les fulles caigudes el vent les havia arrecerat a les vorades de pedra. Fulles d'auró, com les dels boscos que tant enyoro. Recullo fulles de diverses tonalitats: grogues, rosades, verd apagat. Les enganxaré en una cartolina i tindré el record a la vista.

          El simple fet de recollir-les i donar-hi una destinació m'ha confortat, poca cosa com és. He sortit del parc amb una mica més d'ànim. Al vespre ja havia fet el muntatge per acompanyar la meva soledat.

=============================================

          Olga - 8-11-20

Noteta: si algú sap com es pot incorporar el text propi sense que Blogger posi una falta a cada línia (majúscules, accents, canvi de significat...) sisplau que m'ho digui. Gràcies.

===========================

 

          

 

BORINOTS I FINESTRES

 


                          BORINOTS  I  FINESTRES

                                            ***

                                        5-11-20  

                                             ***

 

Cada dia les notícies dels diaris aboquin un seguit d'amenaces que el lector voraç acumula. En acabar la lectura, s'ha format un cúmul de boira al nostre cervell. O una remor de borinots si és l'estiu.

          En tot cas, ens solem aturar a posar en ordre el que hem llegit i valorem quina de les amenaces ens toca de més a prop. De moment, l'hospital de la Ayuso ens queda lluny. La saturació de llits d'urgència a les nostres comarques ens apropa l'amenaça. Les eleccions americanes, a la pobra majoria de poble ens la porta fluixa. El tancament de pobles ens fot molt. Veure desnonaments i ruïna de petits negocios ens enfonsa, són propers i nosaltres som empàtics.         

          Per això aquesta blogaire, sense connexió presencial que la conforti, és dedica, com cada any per aquestes dates, a retallar paperets per muntar collages. Sóc dels casos rars que encara fan felicitacions en paper i les envia per correu, cosa que significa comprar segells però también donar feina als carters ... ¿Enviar postals és o no consum de proximitat? Des de Bing Crosby, que n'escrivia i en rebia, que jo faig el mateix mentre l'escolto a ell.

          Mentre enganxo paper desapareixen a els borinots, els Ayuso (n'hi ha més d'una, per desgràcia), el virus i la nul·la projecció de la cultura catalana. Faig finestres de paper on, dins, hi hagi una llar càlida, s'hi estigui bé, un refugi. El secret és que el refugi en cartolina el faig per a mi mateixa, perque estic sola i  em faig raconets amables. Que m'agrada compartir con los amics.

                                        ==================

Collage 1- finestra alegre.

Collage 2 - sala de lectura.

                                          ==================