FITOLAQUES
DESPULLADES
*
17-3-23
*
El mestral
ha despullat les fitolaques*, Munts i munts de fulles seques de color verd
pàl·lid s’arreceren a les parets del Passeig. Gairebé totes les branques han
quedat pelades i s’aixequen com garfis impotents que esgarrapen el cel.
És migdia. Un escombriaire intenta recollir
les fulles com qui treu aigua del mar: feina difícil en el cas de les fulles;
impossible al mar. L’home parla per telèfon: diu que l’empresa es devia pensar
que es tocava els collons al magatzem i l’ha enviat a escombrar.
La fitolaca és un arbre antropomòrfic,
exuberant. El seu tronc és ample, de color ocre pàl·lid i ofereix protuberàncies
que més d’una vegada he retratat per pintar-hi damunt. D’arrel abundosa i
sinuosa, s’enllaça amb ell mateix i forma dracs juganers i dones rubenianes.
Continuo el meu passeig i més avall
trobo la dona que escombra i que segueix la conversa telefònica de l’home de
més amunt. L’escolto: “Es que antes, si echábamos un papel al suelo, nos cogian
de la oreja y nos mandaban recogerlo” No sé on devia ser, això. A la nostra
ciutat segur que no. Perquè la força del vent infla bosses de plàstic i les fa
baixar majestuosament i compassades. I aquelles fulles seques “que feien
sardana” segons Enric Morera, ara es combinen amb sobres de patates fregides i
tovallonets de bar.
M’agrada passejar per aquest tram. Té
una muralla de pedra que també mostra cares curioses. Les penjaré un altre dia.
***
Fitolaca: Phytolacca dioica. Bellaombra. Ombú.
Olga Xirinacs
