OSTIXEC
*
17-8-19
*
Quina
sorpresa... Quan anàvem a engegar el cotxe per pujar a Caldes de Boí, se’ns
presenta Ostixec, que em volia acompanyar de totes passades.
“Però home, ¿que
no ho veus que camines a poc a poc...?
“¿I tu, com et
penses que camines?”
Té raó. Jo, amb
un o dos bastons, depèn del lloc, faig via amb més pena que glòria.
El vaig acomodar
a l’habitació i anava menjant del bufet lliure. Peix però també altres coses,
perquè és sabut que aquests animals s’aferren a tot allò que sura o que baixa a
mar.
Reconec que m’ha
ajudat.
Els animals que
parlen són savis, tothom ho sap. Tinc el costum d’anar per boscos o camins
inventant versets en veu alta; ell, que em sentia, m’anava fent les rimes.
Quan ens assèiem
en alguna pedra o escala a escriure, em portava alguna flor a la mordassa per
veure si jo en sabia el nom. Si no el sabia, me’l deia ell.
La seva
satisfacció enorme va ser quan el vaig prendre pel Camí de l’Aigua cap a l’estany
de les granotes. Quin aperitiu de granotes tendres que es va fer...
- Són massa
dolces, tenen poc gust...- m’anava dient.
Quan els amics
em van oferir un recital dels meus poemes, un vespre gloriós, vaig posar
Ostixec a la taula i tothom va saber que m’havia ajudat, en les rimes i amb el
nom de les flors. Va ser admirat i felicitat, i jo diria que encara es va posar
més vermell del que ja és de natural.
===========================
1- Ostixec
2- Majestat- Escut
heràldic que em representa.
- Dels meus
collages-