OSTIXEC



OSTIXEC
*
17-8-19
*
Quina sorpresa... Quan anàvem a engegar el cotxe per pujar a Caldes de Boí, se’ns presenta Ostixec, que em volia acompanyar de totes passades.
“Però home, ¿que no ho veus que camines a poc a poc...?
“¿I tu, com et penses que camines?”
Té raó. Jo, amb un o dos bastons, depèn del lloc, faig via amb més pena que glòria.
El vaig acomodar a l’habitació i anava menjant del bufet lliure. Peix però també altres coses, perquè és sabut que aquests animals s’aferren a tot allò que sura o que baixa a mar.
Reconec que m’ha ajudat.
Els animals que parlen són savis, tothom ho sap. Tinc el costum d’anar per boscos o camins inventant versets en veu alta; ell, que em sentia, m’anava fent les rimes.
Quan ens assèiem en alguna pedra o escala a escriure, em portava alguna flor a la mordassa per veure si jo en sabia el nom. Si no el sabia, me’l deia ell.
La seva satisfacció enorme va ser quan el vaig prendre pel Camí de l’Aigua cap a l’estany de les granotes. Quin aperitiu de granotes tendres que es va fer...
- Són massa dolces, tenen poc gust...- m’anava dient.
Quan els amics em van oferir un recital dels meus poemes, un vespre gloriós, vaig posar Ostixec a la taula i tothom va saber que m’havia ajudat, en les rimes i amb el nom de les flors. Va ser admirat i felicitat, i jo diria que encara es va posar més vermell del que ja és de natural.
===========================
1- Ostixec
2- Majestat- Escut heràldic que em representa.
- Dels meus collages-