SERENA CONFIANÇA


SERENA  CONFIANÇA
*
24-12-17
*
Bon Nadal a tothom. Bon any nou als que saben apreciar la bondat i la practiquen. Als altres, el bon desig no els serviria de res.
Hem reflexionat, hem treballat, hem patit i tenim uns resultats. Moltíssima gent ha tret força de flaquesa i ha confiat com mai no ho havia fet. La fe mou muntanyes, diuen, i la feina també. I l’esperança, que sempre és llarga, com la mateixa paraula.
Particularment, he patit una pèrdua dura i em costa fer camí. Mal any, diria. Però hi ha tantes coses bones que no puc acabar de dir això de ‘mal any’. Vaig fent un camí molt lent perquè només tinc les paraules i les petites imatges.
Les petites imatges em salven: em poso a buscar, retallar, enganxar cartolines i m’imagino que sóc dins de ciutats impossibles amb amics que surten per les finestres.
La serena confiança petita la dóna també la Tuca, la gossa dels meus fills: la fidelitat, l’amor, la vigilància.
Vull per a tots vosaltres i pel país estimat un nou any de serena confiança.
*
1- Nadala
2- Tuca


PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...



PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...
*
13-12-17
*

Perquè avui és santa Llúcia, cada any havia recomanat als amables lectors d’aquest blog que cantessin la preciosa peça del compositor Toldrà i del poeta Sagarra, per passar una estona agradable. Però ara aconsello més que mai adreçar-nos a la santa patrona de la vista perquè és necessari:
1- Per mantenir els nostres ulls en la millor condició possible.
2- Per adreçar els nostres ulls polítics a l’opció més encertada.
3- Per no desviar els nostres ulls als monstres que bramen a les vores del camí.
4- Per admirar algunes belleses que es produeixen al voltant nostre, com persones, núvols, flors...
5- Per saber captar la felicitat en comptes de l’odi.
*
Fotos: núvol de posta davant de casa.
           Santa Llúcia a la catedral de Tarragona.
           Eucaliptus (balsàmic) i samovar (reconfortant).


DESEMBRE


DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara, quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients, però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar enrere.
Ahir, al claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites belleses.
Aquest ara és el camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.

*

YELLOW SUBMARINE / GROC ÉS EL COLOR


YELLOW SUBMARINE/
GROC ÉS EL COLOR
*
2-12-17
*
Tots nosaltres, ara, vivim en un submarí groc, per cortesia dels amics Beatles, que ens l’han deixat mentre ens amenaci de mort l’article 155.
Grocs eren els colors que ens estimàvem, com ara: “Groc és el color del blat a l’estiu/ al matí quan surt el sol/ (...) el color millor de tots”. O el groc daurat del cabell de l’estimada.
Però, ENS HAN PRES EL GROC, i ens han privat del sol. Maleïts siguin.
Mentrestant, ¿per què no anem cantant aquestes peces tan boniques?
Va, a tota veu: “TOTS VIVIM EN UN SUBMARÍ QUE ÉS GROC, SUBMARÍ QUE ÉS GROC...”
i
GROC ÉS EL COLOR DEL BLAT A L’ESTIU/ AL MATÍ QUAN SURT EL SOL... (...) EL COLOR MILLOR DE TOTS.
*
submarí: blog Penya Bogarde

Cançó colors: Donovan / Internet