RESURRECCIÓ
ALBA DE TOTES LES ALBES,
el vas veure espolsar-se la nit
arraconant el sudari, com qui es
lleva
d’un malson amb els ulls atemorits.
Va sortir nu, la pell a l’aire
prim,
que li donés una olor fresca
per esborrar els ungüents
que el van guardar tres dies.
L’aurora ja el vestia, primera
aurora del misteri,
de totes, una sola el va veure
sortir, enfredorit
i tornar per buscar-se un llençol
a manera de túnica: “han de venir
les dones”,
pensava, “de moment no em veuran,
és el dia primer
del meu temps sense temps, i encara
veig l’estrella
del matí, que em saluda. ¿I
després?”.
“Ens trobarem, courem peix a la
platja, beurem vi,
em tocaran, em besaran, no s’ho
creuran,
¡com me’ls estimo tots... !
Ja sento veus, em busquen, ¿qui
s’ha endut el llençol?,
hi ha uns àngels que somriuen,
‘dones, el trobareu a l’hort’, els
diuen.
Ja puja el sol d’aquest primer matí
sobre el món que reneix, verd i
blau,
veniu, no tingueu por, farem junts el
camí.”
================================
Olga
20 d’abril 19
