RUCS A L’OLIMP
*
29-3-15
*
Ahir la tarda era
plàcida. Al balcó, ben asseguda, em dedicava a llençar un caixó sencer
d’articles de diari i notícies referents a la poesia catalana dels anys 80 en
amunt. Els havia guardat fins ara però, ja interioritzats, faran pasta de
paper. Antics però no obsolets. De les perles que en sortien us n’he guardat
unes quantes:
1- “Quim Monzó: “un bon català ha de
fer carrera en espanyol(...)
”S’autodefineix com un ‘xarnego reconvertit’
(Avui 19-8-90)”
2- Carme Riera: “Se publica demasiado.
Los anticonceptivos han resultado eficacísimos para controlar la natalidad(...)
Quizá también, y en relación con esta situación (escribir), está llegando la
hora de que un laboratorio farmacéutico se interese por el hallazgo de un
fármaco que, sin quitar las ganas de escribir, deje a quien lo tome inapetente
para publicar (...) A lo mejor hasta casi todos salíamos ganando.”(La
Vanguardia 26-6-92)
3- Teatre: “Joaquim Cardona: L’única
gràcia del teatre és fer-lo; veure’l m’avorreix profundament.” (Avui 24-5-90)
4- Teatre. “Joan Brossa: ¡M’agrada
tant el teatre que per això no hi vaig mai!” ( Avui 19-8-90)
5- Albert Roig “(...) el propio Joan
Margarit y Francesc Parcerisas se caracterizan por su realismo intimista. Sólo
hace falta ver los títulos de sus libros. ‘Mar d’hivern’, ‘Llum de pluja’,
‘Focs d’octubre’... todo son otoños compungidos, vejez flàccida, lágrimas de
cocodrilo. Ignoro si la sociedad de escritores y poetas catalanes tomará
medidas contra estos psicópatas de la poesía.” (La Vanguardia 30-12-92)
6- Rosa Montero: Referido a los
catalanes: “Hoy, tras 12 años de democracia, vuelven a resultarme
ultragalácticos, pero ahora se diría que proceden de la nebulosa de los malos,
de la estrella de los torpes y los chinches... y no sólo se están pasando de
sosos sinó también de intolerantes y tiránicos” (El País 27-2-88)
7- Salvador Oliva. (Referit als Jocs
Florals de Barcelona en l’afer À. Susanna) “El president dels mantenidors, Joan
Margarit, és el que ho té més clar: diu que com que no sabia que existís la
revista que va editar el poema guardonat, per a ell, era inèdit. Tot allò que
no sabem que existia no existeix. ¡Ben dit, Margarit! “ (Avui 24-5-92)
*
Poetes meus, blogaires que us esforceu
a escriure perquè us agrada, per concursar, per publicar, mireu que no us
diguin psicòpates i xinxes, i que els de l’Olimp no us facin prendre
anticonceptius. ¡Compte!, a vosaltres, que ells sí que publiquen i mai no es
mouen dels núvols de glòria.
*
Ruc a l’Olimp. Collage d’OX
