AIGUA DOLÇA
*
29-6-13
*
Torno abans
que juny s’acabi, com s’acaba tot en aquest món.
Escric el
vespre que acompanya aquest espectacle de masses i de sentiments, de
reivindicacions i d’esperances que és el gran concert al Camp Nou en un clam
per la llibertat.
Hem estat a
l’aigua dolça, balneari sobre el riu Urola, a Zestoa, Guipúscoa. Ja enyorava la
pluja, i vaig trobar la pluja. Ara l’estada ja és només un reflex, com el de la
fotografia. Aigua i verd, i l’esperit asserenat.
Allà vaig
escriure a mà gairebé un llibre de poemes sencer, en una llibreta al costat de
les flors de la xicranda premsades, blaves com un somni de tarda. I un conte
que m’havien demanat pel llibre de la Marató, que enguany dedica esforços a les
malalties neurodegeneratives.
Ara som a
Mont-ral; després de molts problemes, disposo del minso fil telefònic que acull
Internet i trucades a velocitat de carro de bous. Així i tot, tinc ganes de
tornar i, amics, excuseu la lentitud en les respostes. Que el vostre estiu
sigui el millor.
*
Reflex del
balneari de Zestoa al riu Urola.
