FLORS I POEMES DE MAIG

FLORS I POEMES DE MAIG

*
8-5-13
*
Des de temps immemorial que al col·legi de les Teresianes de Tarragona tenen la gentilesa de convidar-me un dia pels volts de sant Jordi a comentar algun dels meus llibres juvenils. Enguany ha estat “Triangles mortals o la sala dels difunts”(Barcanova). Llibre situat al massís dels Motllats, serralada de Prades, país d’avencs i coves. Coves on els aventurers poden trobar mòmies, desapareguts i vampirs. “Vostè hi creu?”, em pregunta la canalla. “És clar, sinó, ¿com en podria escriure?” I tot seguit els mostro documentació sobre tècniques per fer reviure una mòmia: l’última, la del general Prim, a Reus, fa ben poc. També la farmacologia dels morts vivents, per obtenir zombis. I les possibilitats d’atreure vampirs endèmics, dels que ja no emigren i es queden al lloc.

            En acabar de respondre preguntes ben preparades i de signar llibres, em regalen aquesta preciosa orquídia i un parell de llibres de terror nòrdic que m’han deixat triar amablement. És un matí de maig, clar i florit, com ha de ser tot temps que es dediqui al que la gent ha entès sempre com a poesia: flors, amors, el món més bell. Els autors sabem que la realitat no és aquesta, però el poble continua buscant bellesa i amor en els poemes.

            Demà seré a Tordera, on el Teatre Clavé, una important institució allà, ha preparat des de fa un any un seguit d’activitats a tots nivells sobre la meva obra, en concret “La taronja a terra”(Òmicron) i “Marina/Cavall de mar”(Barcanova) pels infants. Fins i tot passejada nocturna, hi haurà, però en diferents dies. Els diré per què el tord del seu escut té a veure amb el caràcter bondadós de la seva gent. Com escric, perquè una part de la meva literatura la vaig aprendre de l’insigne Prudenci Bertrana, fill de Tordera, un dels més grans prosistes que hem tingut, digne de ser llegit sempre. I comentaré un poema d’aniversari de “La taronja a terra”, perquè dissabte en faig 77 i em demanen que parli dels anys de poesia, que són molts i no s’han acabat, espero.

            Maig, ple de poemes i de flors, un any rere l’altre ens introdueix als bells somnis. ¿Ens hi podríem quedar?

            *