HIVERNAL
*
*
24-12-16
*
La nena va cap a
la casa. En el paisatge nevat, la casa ofereix colors de protecció càlida. Per
a la nena ben abrigada, aquest paisatge és natural, hi està adaptada. Hi trobarà
germans, joguines, un pare que pinta, dones que llegeixen i que fan saborosos
pastissos a la gran cuina ben escalfada. Carl Larsson (Estocolm 1853-Falen 1919)
és un pintor entranyable i, en molts moments, un pintor de família, la seva: a
la casa, a la granja, en les feines d’estiu i d’hivern.
Per a mi, aquest que trio avui és el
paisatge somiat que cada any he tingut menys, perquè alguna vegada havia vist
nevar, a la meva ciutat. I ara podem anar en màniga curta sense calefacció
perquè el sol és dur a migdia. No obstant això, cantem “Nadal blanc” d’Irving
Berlin, interpretat per Crosby, el millor. No tant perquè sigui blanc sinó perquè
parla lentament, assaborint la lletra, de les postals que rebia i que enviava,
aquelles petites il·lusions que et portaven la cara i el gest de qui les
escrivia.
A l’estiu Vicenç em talla les
cartolines i a l’hivern retallo i enganxo, i trio la més bonica per passar-la
per Internet, encara que no em siguin correspostes. No per presumir de postal
sinó perquè realment desitjo el millor per als destinataris: “la vida és tan
curta, somrieu fugaçment, doncs.”
Bon Nadal i un any 2017 benigne i
prometedor.
*
