NOSTÀLGIA
*14-5-13
*
M’ha
interessat una reflexió sobre la nostàlgia feta per Javier Gomá el 5 de maig en
una entrevista. La definició de nostàlgia la trobareu al diccionari però hi heu
d’afegir la vostra experiència, que la farà més completa. Aquest material,
entre altres, em serveix per enriquir la lenta novel·la que intento escriure.
“(...) L’individu, estadi últim en
l’evolució de la vida i l’expressió més eminent del progrés moral, té alhora la
consciència de la dignitat incondicional i de l’indigne destí al que la vida
l’aboca. Aquí es produeix una profunda sensació d’injustícia. (...) És evident
que el món permet l’emergència d’una individualitat destinada a una destrucció
definitiva. La pregunta és ¿aquesta destrucció és l’última paraula o podem
pensar en una continuïtat d’allò humà? ¿I en quines condicions? ¿Com resultaria
un relat versemblant, raonable i plausible sobre aquesta continuïtat? (...)”
Una lectora d’aquest blog em deia
que en família es preguntaven si es podia enyorar allò que encara ha de venir.
Li vaig dir que jo creia que sí. Les sensacions de pensar passat, present i
anticipació, facultats humanes, produeixen ja aquesta nostàlgia que pren colors
i formes diversos; que es fan i es desfan com els núvols, però que ens
influeixen. Segons el meu pensament, expressat al blog anterior, una cosa és
saber aquesta subjecció humana a la vida i a la mort, i l’altra és adonar-se’n.
La nostàlgia no va sempre enrere, sinó que pren moltes direccions, i per això
cal que l’explorem, companya nostra com és.
*
Foto. Les flors humils són
precioses.
10 comentaris:
Enyor a l'avançada. Fa rumiar!
Recentment he comprovat -no m'hi havia trobat mai, de fet- que hi ha persones que poden tenir gelos a l'avançada, i en un nivell molt alt, crític.
Perdona la digressió, Olga.
Les flors humils són precioses.
És que la nostàlgia no és, en molts casos, un sentiment lligat al futur: saber que allò que va ser ja no serà?
I ja sabem que la memòria ens enganya.
(la segona "paraula" per demostrar que no sóc un robot és 3279... Tampoc no em projecto tan lluny, però si sumo les xifres...:-)
Un anticànon, Gabriel Janer Manila, deia que l'art s'anticipa a la vida. La nostàlgia també ho deu fer. És com una ombra, que et pot seguir al darrere o avançar-se't per davant, depèn de la llum del sol com toqui.
La nostalgia és tan humana... I tens raó: es pot enyorar el que no se sap encara que s'enyora o s'enyorarà.
I tant, com més humils , més precioses(les flors)...
Penso que e la nostàlgia el que menys ens interessa és la definició del diccionari, el que més, com nosaltres la vivim.
Petonets Olga.
Es pot sentir profund l'enyorament d'allò que ni sabem què és. La nostra sensibilitat acusa la mancança d'abstraccions que un dia, potser, quedaran explicades i direm ah, era això!
És la setmana de les flors a Girona i el barri vell n'és ple.
Les margarides són precioses.
Cal vigilar de patir per aspectes negatius que mai no esdevindran, malgrat que la situació actual ens onvidi a fer-ho.
Precioses com els diversos sentiments humans que hauriem d'intentar que fossin també humils.
Nostàlgia de l'esdevenir... podria ser imaginar com creixen els fills?
Jo he sentit aquesta nostàlgia per exemple quan s'acosten les vacances d'estiu i sé que els fills i néts marxaran de viatge, moltes vegades ben lluny i quedarem sols i tinc ganes de plorar i em neguitejo. Ara bé quan ja són fora la nostàlgia m'ha passat i estic contenta i espero notícies amb il·lusió. Això és normal? Petons.
Publica un comentari a l'entrada