NI EL
JARDÍ DEL RECORD
Tot va
començar el 2007.
L’escriptora
estava contenta. La seva ciutat li dedicava un petit i interessant col·legi que portaria el seu nom. Era a la part més alta de la ciutat, coneguda com muntanyeta de l’Oliva i s’aprofitava una antiga casa modernista, coneguda com Mas de Mallol, amb la seva torre, entre bosquets de pins.
Les
joves mestres n’estaven entusiasmades: ensenyarien segons els nous sistemes
avançats. Tenien hort i hi van plantar hortalisses i flors i alguns avis
ajudaven. Els alumnes cantaven, aprenien, celebraven festes, avançaven estudis
fins al punt gloriós d’obtenir dos premis Baldiri Reixac, dos d’Escola Verda,
un Sambori, un de l’Abacus... Eren a tocar del cel. Quina sort, la ciutat, de
tenir aquesta escola.
Quan
l’escriptora va fer 75 anys, els va voler celebrar entre els petits i els
mestres d’aquell col·legi de contes que duia el seu nom. Dalt de la torre de la
casa hi vivia un fantasma que obria les finestres i aprenia les cançons dels
infants.
Aquell
dia d’aniversari, l’escriptora va comprar un gran pastís fet de llaminadures
enganxades, per poder-lo repartir bé. Va demanar que els nens li retallessin
una corona de cartró, com se sol fer en aquests casos. La té a casa seva sobre
una caseta de nines.
Al
jardí, sota bona ombra, es van aplegar tots, els professors de música van fer
cantar els nens i la festa va ser el millor aniversari que havia celebrat
l’escriptora.
El
infants aprenien, les verdures creixien, el fantasma de la torre estava
content, quan... HORROR !!! La consellera d’Ensenyament va dir que el col·legi
es tancava perquè... cal saber per què, si en política tot és arbitrari? A
l’Ajuntament de la ciutat li devia importar un rave, hi va venir bé i el jove
col·legi va ser tancat el juny del 2012. Entre altres coses van dir (recordo
haver-ho llegit) que “era un col·legi de rojos”.
Mestres,
pares i avis, entusiastes del col·legi, van protestar llargament i organitzar
diverses accions de reivindicatives. Tot va ser en va. La ciutat havia perdut
un tresor d’humanitat irrepetible.
L’octubre
del 2021, l’escriptora s’assabenta pel diari local que a una part de l’antic
col·legi tancat hi havia hagut una llar d’infants que es deia “El jardí de
l’Olga”. Ara, un escola annexa es queda l’espai i desapareix aquest “Jardí de
l’Olga”. El nom de l’escriptora s’esborra del tot. Ni un bocinet de jardí, li
queda. El seu esperit s’enlaira cap a la torre, a fer companyia al fantasma.
===============================
