EL TEMPS DETINGUT

EL TEMPS DETINGUT

*

30-9-14

*

Ens han segrestrat el temps. El temps en suspensió sembla que ens immobilitzi tots dins d’una urna de vidre. No sabem fins quan.

¿Quin príncep ens vindrà a despertar amb un petó?

*

Collage d’OX

MODELS PER ANAR A VOTAR

MODELS PER ANAR A VOTAR

*

29-9-14

*

Encara falten dies, però cal estar preparat. Ofereixo aquests models per anar a votar. El mitjó és unisex i té una propietat: sempre fa la passa endavant, mai enrere. És car, però aquí estem acostumats a pagar i ara no ens vindrà d’aquí.

El vestit és túnica i, si es vol, també unisex i adaptat a religions diverses, de les que deixen anar a votar, no pas de les integristes. Si teniu gos o mico, podeu adaptar-li la túnica. És de seda natural i permet amagar panxes, geps o culs. Si al novembre trobeu que fa massa fred, us podeu abrigar per sota o sol·licitar un xal de llana amb els mateixos dibuixos.

Les dones que sàpiguen fer mitja ja es poden afanyar amb els mitjons. Les que sàpiguen cosir, que s’hi posin, que una túnica és senzilla de fer. Animeu-vos, que jo ja he començat. Cada pas cap al vot és un pas d’or.

*

Postals - collages d’OX

ENEMICS INTERIORS

ENEMICS INTERIORS

*

24-9-14

*

L’Institut Ramon Llull ha premiat els escriptors Núria Amat i Javier Cercas amb un viatge a Suècia, a la Fira del Llibre de Goteborg amb la finalitat de promoure a l’exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l’àmbit acadèmic. Diner públic.

Paraules de Núria Amat: “El separatisme és un virus mortal”

Paraules de Javier Cercas: “Estic preocupat pel dimoni del nacionalisme.”

Si aquests són els que promouen la nostra llengua, etc., tenim l’enemic molt ficat dins nostre, i el Llull no hauria de ser enterrat al Fossar de les Moreres.

*

Dibuix d’OX: “plou sobre el mar”

EL TEMPS, AQUESTA PARADOXA

EL TEMPS, AQUESTA PARADOXA

*

15-9-14

*

Ja ha passat però encara no arriba; petit punt de reflexió per aquests dies.

Ha passat el temps per a l’estimada amiga Montserrat Abelló, dona valenta, lluitadora, poeta sensible, amable i generosa, amb el somriure als llavis malgrat la seva vida de llargs temps difícils. Li dec anys d’amistat i unes traduccions dels meus poemes a l’anglès. Jo li havia presentat algun llibre a la Llibreria de La Rambla i també al Casino de Tarragona.

Hi ha una anècdota que diu molt de la seva generositat. Quan es va publicar el meu llibre “La Muralla” (Columna, sèrie Àuria, 1993), se celebrava un Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica a Tarragona. Amb converses amb l’Ajuntament, es va creure oportú obsequiar aquell llibre, que entrava de ple en el tema.  Montserrat Abelló es va oferir a traduir el llibre sense cobrar, i l’editorial publicaria a preu de cost. Doncs bé, el text va ser vetat per un regidor d’Unió perquè s’hi parlava de putes i canonges. Com a moltes ciutats europees, al voltant de les velles catedrals (amb canonges) existeixen les cases de putes, independent de la relació entre uns i altres. El llibre, tot i ser una gentilesa única i bella, va ser prohibit.  Digues, Montserrat, ¿qui arriba primer al cel, les putes o els canonges? Tu ara ja saps aquesta realitat que va certificar aquell profeta jove.

Encara que m’allargui una mica, us vull copiar aquest bell pensament d’André Gide, en el seu dietari: “ 23 octubre de 1927.  Sembla que, amb l’edat, un mateix hagi exagerat una mica les seves exigències, i se sorprengui de veure aquells més joves que es van deixar turmentar per ell. Les ones tornen a caure quan el vent deixa de bufar, tot l’oceà s’adorm per poder reflectir el cel. Saber desitjar l’inevitable: aquesta és tota la saviesa. Tota la saviesa del vell.”

Esplèndida la figura de l’oceà adormit per reflectir el cel. Mentre el temps arriba. Mentre el temps ens passa.

*

Collages d’OX. Sèrie ‘Tempus fugit’

FELICES VIGÍLIES, QUE EL TEMPS ARRIBA

FELICES VIGÍLIES, QUE EL TEMPS ARRIBA

*

10-9-14

*

Durant l’estiu preparo les targes que enviaré per Nadal. Ja sé que pocs n’envien tret d’algunes institucions. Però jo sí. Totes són variades, i algunes en sèrie. Una de les sèries la titulo “Tempus fugit”, i en poso una mostra. El temps arriba i marxa corre-cuita i avui ens porta les vigílies i després la festa i després...

            He retallat moltes cames i ara em faltaven rellotges. Aquí dalt no tinc gaires revistes per despedaçar i les que tinc no totes anuncien Rolex, etc. Buscant buscant, he trobat aquest fastuós rellotge de sobretaula que anava acompanyat de dos canelobres, que no he retallat. He pensat que per sostenir el temps de tanta magnificència almenys es necessitarien dos parells de cames, i aquí són, emportant-se, també, el temps dels potentats. Ara recordo l’estrofa d’una vella cançó que fa: “Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles”. Quantes vegades no hem desitjat que aquests potents que se’ns imposen fossin desposseïts de la seva supèrbia, dels seus, palaus i setials des d’on exerceixen el despotisme. I que els humils, el poble, fossin reconeguts d’una vegada després de tants segles de lluites socials. Utopies. Però mentre el temps continua fugint, o arribant, desitjo felices vigílies.

*

Collages d’OX

DIES CREIXENTS

DIES CREIXENTS

*

4-9-14

*

Dies de pressions mantingudes i creixents. Últimes setmanes que el poble assaja el que volem que sigui la força de la pau. El poble camina cap a la llum perquè és ferma voluntat seva. Recordem Espriu: “Cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores”.

            Entre nosaltres s’acaben les hores lentes –tantes hores lentes i grises- i tenim el cim a l’abast. Per fi. El poble és representat per Farizada, que resisteix els atacs enemics mentre passa el camí del temor i arriba victoriosa al seu destí.

            Mentrestant, avui tenim un altre dia de boira espessa i pixanera, que en diuen els de Vic. Hem sortit a escoltar el degotall de l’aigua des dels arbres. Hem vist les precioses teranyines perlades, amb la seva aranya groga i negra al mig, pacient, a l’aguait. I les fràgils i minúscules teranyines entre fonolls i esbarzers. Silenci. Olors. L’aigua desprèn una olor distinta segons el tipus de fulla o planta que la recull: petites lliçons d’observació. La tensa espera esmola els sentits.

            *

SILENCI DE SETEMBRE

SILENCI DE SETEMBRE

*

1.9.14

*

Primer dia de setembre, soledat i silenci a muntanya. Sempre he esperat setembre amb certa complaença i per motius variats. Però ara que els motius s’esvaeixen amb el temps, em fa por decantar-me a nostàlgies perquè el futur em remet al collage que he posat i que en certa manera em defineix: sempre esperant una conversa que no arriba. Una comunicació que no es produirà. Unes frases que no es diran.

            ¿Que no tens prou paraules, prou llibres, prou amics, Olga? És cert i seria la primera reflexió. No obstant, ara es fa el silenci a muntanya, han marxat els amics, han tancat les cases i fins i tot, temporalment, fa vacances el forn de les manyagues magdalenes i les confortants coques d’espinacs i tonyina. S’ha fet una quietud com abans de la gran ona i de les onades que la seguiran. Tinc el vent, el tic-tac del rellotge i els cants de les mallerengues i els abellerols. N’hi ha prou. La cobertura per a l’ordinador em fa ser una de les figures de la cua que s’espera per enraonar. Tampoc ho faran, ja.

            Però ha arribat setembre i hem collit algun bolet. Potser plourà, perquè en tot l’estiu només ha plogut un sol dia. S’apagaran les amoïnoses festes a ciutat que ens martiritzen les orelles i l’esperit. I llavors, finals de mes, deixaré aquest silenci relatiu i aniré a trobar el refugi d’hivern. Des d’allà tornaré a enyorar setembre.

            *

            Fent cua per enraonar. Collage d’OX