SETEMBRE
*
10-9-18
*
Setembre ha
madurat. Setembre ha posat colors al món; aurons que es dauren i envermelleixen,
raïms de vellut bordeus, de perla veneciana, de promesa de llavis que es
trobaran i del vi que serà begut. Peres, pomes i carbasses, rotunditat materna
de la terra. Rovellons, com diu el seu nom, “lactarius deliciosus”, llet o sang
en delícia només en descobrir-los. Móres, gerds, nabius, cireretes d’arboç...,
joies per a les fades amb vestits de gasa.
Setembre té l’ONZE al mig, pal de
paller que aglutina totes les esperances que han crescut sobre la sang vessada
i sobre milions de voluntats que reforcen els fonaments i s’enfilen com les
colles castelleres de tot arreu, collita vigorosa de l’esforç i de l’esperit.
Cada ONZE de setembre s’alça sobre
un panorama diferent. La determinació del poble és assetjada de continu per l’aparell
militar repressiu. Sempre, a Catalunya, hi ha hagut exèrcits vigilants, amb la
bava furiosa que es forma davant d’una presa innocent, indefensa i exposada. Hi
són. Vigilem. Però més que vigilar, siguem tots una sola força, una sola ànima;
que no ens penetrin amb mala llavor.
*