*
¿ Us heu adonat del que passa amb el vostre cos quan l’esquelet surt a donar un tomb? Els nostres els tenim ben ensinistrats i saben que han de tornar a casa abans que ens despertem, i sense fer soroll amb els ossos.
*
*
*
Dibuix de El Persas per un conte a l'Avui.
7 comentaris:
això sembla un semi-viatge astral no? :)
Quan surt l'esquelet, ens deixa el cos fet un nyap... (a mi em preocupa si una nit no torna).
Isabel
Una ossada ben criada
fa la vida ben pausada.
Un esquelet eixerit
és alegre i fa bonic.
Doncs el meu esquelet està passant una mala temporada, tchts,tchts... ara li fa mal aquí, ara allà!
i és que no te'n pots refiar, dels esquelets!
Per la meva feina al cementiri de Rocaura, en això del esquelets en podria dir alguna cosa, ja que n'he remenat molts. Es porten bé i es deixen fer quan et tenen al davat, però quan gires les espatlles...
El meu ja fa temps que s'ha perdut, el que no sé es el que he de fer quan torna. Som així ell per un costat, jo per l'altre.
Jo avui he posat a prova el meu tornant a la muntanya a buscar mitja dotzeneta de rovellons. Ha resistit, però rondinava. El mal és si quan ell surt de nit t'has de llevar per necessitats... he, he, he.
Publica un comentari a l'entrada