MATÍ D'UNA ESCRIPTORA - 1


*

Et lleves d’hora perquè tens cita amb el metge. Prens el carret de comprar perquè dins hi portaràs les radiografies i després passaràs pel supermercat. El sol encara no ha arribat a les cases més altes i els carrers són acabats de regar. Poca gent i apressada. Penses que ahir dinaves exercint de jurat del premi Rovira i Virgili. Vicent Alonso i Josep Piera arribaven de València. Agustí Pons de Barcelona. Ramon Marrugat, el pare llibreter, conduïa la conversa, que va ser rica en detalls sobre vida i obra de Vicent Blasco Ibáñez. Arribes a la sala d’espera i saps algunes notícies perquè malgrat ser de la Mútua Madrileña, la Clínica Monegal conserva els bons costums d’abans. Els morts a televisió són incomptables: els que diuen i els que no diuen. Fracàs climàtic. Acotxes el cap. Un món boig, del que formes part. T’esperes, com cal. Entres a consulta. Sense gaires novetats: anem envellint i necessitem pedaços i bones paraules. Surto. Algunes botigues encara són tancades, i ara sí que el sol arriba als pisos alts. Proveeixo al súper. M’agrada l’anonimat del súper: ets un nombre més; has de fer rigorosament tot el que és establert: marcar la fruita, treure la targeta de client, parlar el menys possible, passar per caixa procurant que les mans corrin com molinets traslladant cada objecte al carretó. Passi-ho bé, no s’han de perdre les formes. Ulleres de sol. Empènyer cap a casa. Desempaquetar. No he preparat el post d’avui. Em sap greu començar tard, però sóc aquí.
*
*
*
Collage "Temps boigs". O.X.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

quan comences el dia així ja tens la sensació d'haver fet la major part de feina del dia :)

Olga Xirinacs ha dit...

Quina raó que tens, Clídice...Però encara queden moltes hores per passar. El que és cert és que les dones -la majoria- som llargues de feina. Els anuncis castellans fan servir molt el verb "cundir", i mira que és rar: "cunde mucho". No he trobat equivalent català.

Clidice ha dit...

podríem dir allò de: "feina feta no fa estorb" ;)

l'agutzil de Rocaura ha dit...

La paraula "Cundir" la pronunciava sovint Gerolo, un home que va fer cap a Rocaura després de la guerra. Suposo que es tractava d’una persona contrària al règim de Franco que es refugià al poble.
Gerolo bevia molt i el seu cos ho notava, perquè se’n ressentia al moment de treballar. Contràriament, ell assegurava: “El trabajo me cunde”, però la realitat era que era molt curt de feina.
És serllarg de feina l'equivalent a cundir?

Olga Xirinacs ha dit...

Sinyor Agutzil, això ja ho he posat, llargues de feina, referit a les dones. El que passa és que als castellans els "cunde mucho" el detergent de la roba i coses així...

rosa pagmo ha dit...

"Em sap greu començar tard, però sóc aquí." Aquesta es un frase de presencia de una presencia que està i està de tot cor , al menys és el que en a mi amb sembla.
Dons gracies i per ser llarga de feina i que "el detergente te cunda mucho". Es veritat que hi ha frases en un idioma que son difícils de traduir. Aquesta es un dels motius perquè cal defensar la nostra parla..
Continuarà

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El dia d'una escriptora no és diferent de les altres dones, ja que hem de ser a tot arreu!
Només que tenim el secret plaer de viure-ho potser d'una altra manera.
Quan al vespre faig inventari de les tasques del dia, el dia que he fet menys m'ha allargat un munt!
Ara: els cansats fan la feina, diu el meu pare. Els altres, ja ho sabeu, els diaris en van plens.

Emetorr1714 ha dit...

Cada quinze díes Olga, em llevo a les 4,45 de la matinada. ¿creus que el día "me cunde"?

Quant arrivo a les cinc de la tarda ja no "cundo" para nada.

Atenció, pregunta...
¿I per la nit? ¿cundo o no cundo?

Petons amb torna

rosa pagmo ha dit...

molt bo el comentari de la Fandestéphane sobre el cundir i el cundo o no cundo. m'afet molta gracia.

Montse ha dit...

Olga, m'encanta saber-te humana.

`Ja sabia que ho eres, però ja saps que tendim a elevar les persones que admirem a llocs superiors. M'encanta, m'encanta, que estiguis en aquest món boig, com jo.

Sento no haver-te llegit quan tocava, però el meu ordinador em juga malíssimes passades i el meu temps també.

A veure si després puc llegir-te el 2 i el 3.

Bon diumenge!

Manel Aljama ha dit...

Un cop més no sé que dir i estic d'acord amb Clídice.

Cundir:
El sentit que jo li trobo és de rendiment, de profit. Quan escoltava familiars que deien que els diners o les hores d'aquest o aquell "les cundían", volien dir que li treien profit, que els rendia molt, que en feien molta feina...

Ves a saber si no estaven castellanitzant una paraula catalana com “condir”
que vol dir augmentar de volum o nombre, produir-ne més