PORTOBELLO, 136 Harris's Arcade


*
Excel·lent el mercadet de Covent Garden. I al de Portobello, com ja és costum sempre que hi anem, comprem un mah-jongg. L'antiquari que ens el ven és Mr. Thomas John Goodman, de 55 anys, científic retirat, segons escriu ell mateix al meu bloc de notes. Alt i confós entre els seus articles, seu en una petita parada atapeïda d'objectes xinesos. Dos ulls blau acer sota un cap pelat i rosat als pòmuls ens observen sense que el cos es mogui. Ens adonem d'un gos ajagut sota la seva cadira. "¿Com es diu el gos?", pregunto. "X", i té 12 anys i mig. Ens ho escriu tot en llatí. Curiosíssim, l'home. Podria passar per un mag capaç de desaparèixer en una ampolla o en una caixeta lacada. O, com Merlí, acariciar una esfera de vidre amb una ploma de paó reial.
Aquest científic deu ser home pacient. ¿Per què deu haver deixat l'ofici i s'està al 163 d'Harris's Arcade venent objectes xinesos? Potser és entomòleg i observa immòbil el pas dels homes com insectes que alguna vegada cauran a la seva xarxa. Com nosaltres ara. Quedem amics i ens fem una fotografia.
Del llibre TRENS (Òmicron), d'Olga Xirinacs.
*
*
*
Foto V. Roca

6 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Enyoraré la ciutat de Londres que he conegut de la mà de la meva filla, que hi ha viscut cinc anys. Ella també s'enyorarà, diu.
Dels records, instants vivíssims, en quedarà, però, el poemari LONDON publicat aquí mateix, a Tarragona, en homenatge a les meves múltiples arrels literàries.
D'alguna manera, Tarragona i Londres van lligats gràcies a tu i al teu homenatge a Virginia, ara finalment publicat en anglès!

Clidice ha dit...

m'agraden molt els mahjongs i potser també els científics reconvertits en venedors d'objectes xinesos, i si és a Londres aleshores tot plegat resulta insuperable! :)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Em sembla que Mr Thomas decidí abandonar el riu que condueix moltes vides per aparcar-se a una riba i mirar-se com cada dia el riu porta aigua nova.
És un viure més assossegat.

Fina ha dit...

El mercat de Portobello és tot un món.I Mr. Thomas segur que era un científic molt intel.ligent si va decidir quedar-s'hi als 55 anys.

Potser es va quedar a l'atur, però això li treuria romanticisme i no ho vull ni pensar. :-)

Olga Xirinacs ha dit...

Fa gràcia poder parlar de Londres com si ens fos una ciutat familiar... Em penso que m'arribaria entendre bé en el metro. Solem anar per la zona de Paddington, on hi ha molts hotels i parcs. Els "mews" són molt curiosos, i Queensway molt variat. Ara, el sector de Maida Vale, al Regent's Canal, on hi ha les barques-vivenda, és encantador.
Però s'acabarà aviat perquè ens fan mal els ossos... ¡ai!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La meva filla vivia a la zona de Maida Vale, conec molt bé aquest indret, la 'petita' Venice...