VIATGE IMMÒBIL


*

Ahir al vespre, Teresa Costa-Gramunt i jo llegíem poemes i proses al Museu del Tren de Vilanova i la Geltrú. Ens acompanyava el grup musical de l’Escola Freqüències.

Els elements del viatge eren allà, immòbils, reals, disposats a moure’s així que toquessin les 12 de la nit; llavors els engranatges es posarien en marxa, prendria vida el venedor de bitllets a la seva garita, els viatgers s’alçarien dels solemnes bancs de fusta on hi havia gravat el M Z A (Madrid-Zaragoza-Alicante) que tan bé coneixíem, i un renou de veus i màquines torbaria la pau del Museu adormit.

Teresa amb uns magnífics poemes sobre Praga. Jo amb les petites observacions del llibre “Trens”. ¿On, millor que allà, podia ser acollit?