EL NAIXEMENT DE LA BELLESA


*
Una tarda que era feliç, la noia, divagant amb la mirada molt endins seu, va pensar que la bellesa i l’energia naixien d’ella mateixa i s’escampaven per l’univers. Ho figurava en forma d’impuls daurat i eteri. Per una vegada no pretenia captar la llum del sol o la força neta de la lluna, sinó que era ella qui aportava aquell benestar. I va somriure.

Un dia, en una exposició, es va fixar en un petit quadre, un rectangle gairebé insignificant, del pintor txec Alfons Mucha, molt conegut per les seves bellíssimes figures majorment de dona en cartells i murals. La noia es va acostar a l’esbós, de pinzellada gruixuda, i va llegir-ne el títol: “Estudi per al Naixement de la Bellesa, per a la decoració del German Theatre de Nova York. 1908”.

La noia es va quedar quieta, amb els ulls fixos en aquells traços sense detall: la bellesa naixia del ventre d’una dona ajaguda que reposava entre els arbres; d’ella fluïa una resplendor daurada. La noia no n’havia parlat mai amb ningú, de les seves sensacions, però va trobar que un artista les anomenava Bellesa, i eren d’or, com ella ja sabia.
*
*
*
"El naixement de la Bellesa". Alfons Mucha (1860-1939).

4 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

La bellesa és una qualitat que causa admiració i mou sentiments, per bé que no tothom té els atributs necessaris per saber copsar-la.

Clidice ha dit...

la bellesa, un concepte tan humà que, necessàriament, ha de ser fruit del ventre d'una femella humana. Una metàfora molt poderosa :)

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

No és estrany que Mucha inspiri bellesa, en un quadre, en les paraules... El meu germà me'l va descobrir, a aquest artista, i és una meravella tot el que va pintar. Preciosa reflexió, Olga.

Manel Aljama ha dit...

Durant aquest mes no he pogut dedicar-me de ple a llegir els blocs.

¡Torno!

Un cop més coincideixo amb Clidice. Semblarà que no tinc idees. Bé, aportaré el meu granet. La bellesa amb "b" acostuma a ser cruel amb la vellesa amb "v". Sovint, i d'això els artistes en són responsables: bellesa i joventut els han fet quasi sinònims...