CABRA DE RASQUERA


*

Vet aquí les cabres de Rasquera. Altives superbes, veteranes, de banya recargolada. Les institucions han encartat una fitxa al Diari, on s’explica les propietats de bèstia tan ferma, i ens fan notar que a la meitat del s. XX n’hi havia 30.000 (trenta mil) exemplars i ara només 5.000, empeses, per la regressió, a viure a les zones més muntanyoses.

Quan he fet la meva reflexió ecològica i m’he dolgut de la desaparició lamentable de les espècies, i més si són “de casa”, giro la fitxa. Amb gran perplexitat i disgust llegeixo: “ Estofat de cabra a les herbes de Cardó”. ¡Marededeusenyor!, que deia en Higgins. ¡¡Ara resulta que en pocs anys els nostres compatriotes depredadors s’han menjat 25.000 cabres de Rasquera estofades!! Sisplau, que elles ja eren aquí des de temps medievals, diuen els documents... No us les acabeu totes.
*
*
*
Fitxa de "Desenvolupament Local", Diputació de Tarragona i "PLQ"

7 comentaris:

Montse ha dit...

les podríem apadrinar!
:)

Júlia ha dit...

Les cabres en general han patit molt mala premsa, quan jo estudiava magisteri ja va venir un senyor a parlar-nos, a un curs de nutrició per a mestres, entre d'altres coses, de les cabres com a mostra de ramaderia endarrerida. Pot ser que en aquell moment i circumstàncies la cosa tingués algun fonament i tot.

Emetorr1714 ha dit...

De cabres han de quedar unes cinc mil... però de cabrits en queden molts encara.

Petons estofats

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És probable que aquesta mena de cabres portin uns milers d’anys en el territori, ja que els nostres avantpassats ibers eren bons ramaders. Sortosament, a la zona de Rasquera sobreviuen alguns ramats, ben acomboiats per pastors com Domingo Moreso.
I no oblidem que podrem tenir cabres pasturant per la serra de Cardó mentre siguin útils per alimentar-nos; altrament, les haurem d’anar a trobar al zoo.

Clidice ha dit...

és ben fomut compaginar ambdues coses, perquè l'estofat de qualsevol bèstia de l'espècie de la cabra salvatge és boníssim. Només caldria una mica més de seny, protecció i control dels furtius. No hem d'oblidar, però, que les cabres poden malmetre molt el paisatge i provocar una erosió important. Per exemple, a Montserrat les van reintroduir ... descuidant el detall imprescindible: abans hi havia depredadors que ara no hi són. Cal tenir el cap molt clar :)

Olga Xirinacs ha dit...

Segons he sentit dir als entesos, les cabres serveixen també per netejar el sotabosc i així evitar risc d'incendis... És cert que es mengen tots els brots tendres i no són tan selectives com els bens...
En aquest món es veu que tot és relatiu. Com deia aquell, esmentat per Israel, és trist però és així.

rosa pagmo ha dit...

Tanta gana tenen els nostres compatriotes? que no els hi donen temps de reproduir-se a les pobres cabres de Rasquera!
He llegit una informació de caire turístic on incentiven "al personal" amb la ruta del cargol, amb la ruta... ara no sé com li diuen ¿del xai? de les costelletes de bé? la ruta del rovelló... calçotades, mariscades ( al mediterrani cada cop ja menys peix) . A aquestes cabretes els hi tenen de donar temps i espai i bona herba i pastors i que pastin lluny dels homes perquè aquest tenen molta insatisfacció i gana! sobre tot de fer negoci... últimament els polítics només parlen de negocis no fan política, fan ...