ALDA MERINI


*

POEMA D’ALDA MERINI
*

LA TERRA SANTA
*
Ho conosciuto Gerico,
ho avuto anch’io la mia Palestina,
e le acque limpide del Giordano.
Le mura del manicomio
erano le mura di Gerico
e una pozza di acqua infettataci
ha battezzati tutti.
Lì dentro eravamo ebrei
e i Farisei erano in alto
e c’era anche il Messia
confuso dentro la folla:
un pazzo che guardava i cieli
e li implorava ridendo.
Noi tutti, branco d’asceti
in un avello d’orrore,
noi tutti dentro l’amore
eravamo come gli uccelli.
E ogni tanto una rete
oscura ci imprigionava
ma andavamo verso la messe,
la messe di nostro Signore
e Cristo il Redentore
confinato dietro una rete
urlava a squarciagola
tutto il suo male in Dio.
Fummo lavati e sepolti,
odoravamo di incenso,
e dopo, quando amavamo,
ci facevano gli elettroshock
perché, dicevano,
un pazzo non deve amare nessuno.
Ma un giorno da dentro l’avello
qualcosa mi ha risvegliatae
anch’io come Gesù
ho avuto la mia resurrezione.
Sono tornata alla vita
ma non sono salita ai cieli,
sono discesa all’inferno
da dove riguardo stupita
le mura di Gerico antica.
*
LA TERRA SANTA
*
Vaig conèixer Jericó,
també jo vaig tenir la meva Palestina,
i les aigües cristal·lines del Jordà.
Els murs del manicomi
eren els murs de Jericó
i un pou d’aigua infectada
ens va batejar a tots.
Allà dins érem jueus
i els Fariseus eren a dalt
i hi havia també el Messies
confós entre la gentada:
un boig que mirava els cels
i els implorava rient.
Tots nosaltres, grapat d’ascetes
en un sepulcre d’horror,
tots nosaltres dins l’amor
érem com els ocells.
I de tant en tant una xarxa
fosca ens empresonava
però anàvem cap a la missa,
la missa de nostre Senyor
i Crist el Redemptor
confinat dins una xarxa
s’esganyitava cridant
tot el seu mal en Déu.
Ens van rentar i enterrar,
fèiem olor d’encens,
i després, quan estimàvem,
ens feien electroxocs
perquè, deien,
un boig no ha d’estimar ningú.
Però un dia dins el sepulcre
alguna cosa em va desvetllar
i també jo com Jesús
vaig tenir la meva resurrecció.
Vaig tornar a la vida
però no vaig pujar al cel,
vaig baixar a l’infern
des d’on vigilo astorada
els murs de l’antiga Jericó.
*
*


Israel Clarà, escriptor i director d’Òmicron (v. web), fa temps que treballa en la traducció dels poemes d’Alda Merini al català per publicar-ne una antologia. És entusiasta de l’obra d’aquesta dissortada poeta contemporània, natural de Milà. A vegades les poetes potents com Alda Merini paguen la seva rebel·lia, dissidència o clarividència amb penes desmesurades.

Llavors és just que algú les faci conèixer. Naturalment, les que no són dissortades també. Però, per alguna repetida paradoxa, sembla que adquireix més relleu qui més contravé les normes de convivència: el fill pròdig és més celebrat que el fill treballador constant. Qui arriba tard a la contractació rep igual que qui ha matinat a la feina... Lliçons evangèliques tan reals com la vida mateixa. Avís per aquells qui es pensen que la vida els recompensarà segons els mèrits que creuen tenir. No funciona així, ho veiem cada dia.
*
*
Nota i fotografia diari Avui, 15.11.09

1 comentari:

Joana ha dit...

És la primera vegada que puc llegir un poema dAlda Merini en català, sols havia llegit alguna traducció en castella d'aquesta gran poetessa que portà una vida ben difícil i marcada per la seua malaltia.
Moltes gràcies per l'oferiment, Olga.