AI, ELS NERVIS

*

11-2-11

*

Tornem a tenir un cap-i-cua i és qüestió d’aprofitar-lo, i més si se celebra la festa de Lourdes-Lorda de la France. “L’última vegada que vaig veure París” se’m va ocórrer banyar-me al Sena des d’una barcassa llogada a un pintor bohemi de Montmartre que era a Barcelona a decorar una columna de la Sagrada Família. Un dels dies que em banyava a l’aigua grisa em ve un cigne que em volia picar, portat per un angelet daurat fugat de la Sainte Chapelle que, com sabeu, és tota daurada, blava i plena d’estrelletes. El cigne el vaig atrapar a llaç i el nen va anar a parar a un bateau mouche, entremig dels turistes, que reien com lloques.

Ja em perdonareu la franquesa d’explicar aquestes intimitats, però és que d’aquí una hora presento “La taronja a terra” a la Llibreria de La Rambla i és allò dels nervis que et fan xerrar més de compte, com els actors abans de sortir a escena. En una motxilleta prenc una ampolla de xartrès verd i un parell de copes, per a la presentadora i per a mi mentre dialoguem. Hi sou convidats virtualment. I compte si aneu a París.
*
Collage d’OX