*
18-2-11
*
Dimecres, al mateix temps que premia la tecla per entrar el post on ironitzava sobre els cuiners micheliners, donaven la notícia de la mort de Santi Santamaria, el gran xef. Requiescat in pace.
Juro que jo no vaig ser. Algú m'ha demanat que parli sobre determinades persones a veure si es produeix la coincidència, però asseguro que no tinc tals poders.
Cuineu i mengeu de gust, fillets, i que us faci profit, perquè l'alegria de l'estómac passa al cervell i produeix pensaments sublims i deliciosos.
*
Retaule del s. XV dedicat a Sant Martí de Tours. Museu Episcopal de Vic.
7 comentaris:
La vida i la mort juguen a cartes.
En la vida es donen coincidències. Observar-les és divertit, si més no.
Ja ho tenim això la gent, solem morir-nos. En tot cas: que visquin les sopes de farigola, em sembla que deixaré assecar un pa.
De vegades sembla que oblidem que d'aquesta no en sortirà en vida cap de nosaltres. Així que, què caram, a gaudir dels plaers de la taula.
Les persones que són generoses a la cuina, reben el premi al menjador i al llit.
La cuina és una cosa mental, com la pintura, diu Comadira.
Declaro la meva passió per la cuina i l'amor per somriure a la vida des de la taula i d'altres àmbits més íntims. D'aquests pensaments és dels que ens hem d'alimentar cada dia.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada