POESIA D'ESTRELLES


*
15-2-11

*
En tornar a casa, al vespre, m’he mirat el cel blau metàl·lic amb un bocí de lluna com llum freda acabada d’encendre. És cert que el crepuscle ens fa encongir l’ànim pel sentiment de solitud que comporta: nosaltres i l’univers buit on no ens podem refugiar.

Venus, l’estel vespertí, brillava net pel mestral. Llavors he pensat en els blogs. En tantes persones que escriuen poesia als blogs. En tants creadors com estrelles que ens il·luminen la nit a diferents alçades i ens animen a contemplar-la. En la companyia que ens poden fer tants poemes com llegim cada dia al nostre voltant: l’univers ple de lletra que brilla.

I agraeixo a tots i totes les poetes que escriuen allò millor que tenen i ho mostren als blogs: mai més no ens trobarem sols i la paraula serà el nostre refugi confortable.
*
Fotografia de Pep Escoda per al llibre GENIUS LOCI ( Arola).

11 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Compartint refugi.

Pilar ha dit...

La paraula sempre es un bon refugi...Tant les que es pronuncien com les que s'escolten.
Gracies, Olga.

El porquet ha dit...

Aquest país és ple de lletraferits! I n'hi ha algun amb un altíssim nivell, la veritat.

Calpurni ha dit...

Caminar a soles, perdut i trobar-se el refugi de la paruala. Quina sort!
Salut.

somni i malson ha dit...

Benvolguda Olga, certament la poesia acompanya a molta gent i la xarxa ens ha permès compartir paraules... i només això ja és molt! boniques paraules

Salut i poesia

Alyebard ha dit...

Jo com a molt centella que no estrella. Que de moment faig d'aprenent de poeta.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La paraula dolça de la poesia és un bon refugi per a la bona gent, per guardar-se dels crits dels qui mai diuen gran cosa a tenir en compte.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al cel totes les estrelles hi tenen el seu lloc. A la casa de la poesia tots els poetes hi tenen el seu lloc.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Excel·lent metàfora. La nit, la lluna i Venus han estat sempre les Muses de la poesia.

Cenicienta ha dit...

Quan surto de casa de nits i miro cap al cel sempre trobo a Orió guardant-nos. El meu acompanyant en un temps de solitud ha estat el blog, lloc on he descobert molta part de la meua esència.

M. Roser ha dit...

Jo penso que la poesia és una actitud davant la vida i si la compartim per mitjà de la paraula, doncs fantàstic...
Gràcies per compartir la teva bonica prosa poètica.
M. Roser