*
27-10-10
*
“Mans dels que maten, brutes, / mans fines que manen matar...” (Raimon, Cançó de les mans.)
A la memòria d’Estela Calduch, assassinada als 25 anys, a Cambrils, un matí que semblava net (25-10-10).
*
Collage d’OX
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
avui a la ràdio parlaven "d'accident" i de quina mena de seguretat tenia el banc. No, si encara acabaran dient que la culpa no és dels assassins sinó del banc...
No tan sols de 'accident' sinó també de 'accident laboral', per a tot cerquen eufemismes, els polítics d'avui. Doncs sí, ja veureu com acabaran per dir que era culpa del banc que no ho havia previst...
En aquest cas han donat nom de la víctima, en el del joier del Clot, ni això (un altre 'accident laboral'?).
Hi ha moltes formes de matar i totes són dolentes.
A nosaltres, el catalans, ens exterminen culturalment i econòmicament.
I per ara ens deixem.
Aviat les llàgrimes no ens deixaran veure les estrelles, les haurem d'imaginar més enllà dels ulls. Estem de dol per tantes dones mortes.
Que mai no ens siguin indiferents el dolor i el sofriment dels altres. Com volia Ciceró, que la vida dels morts perduri en la memòria dels vius.
Publica un comentari a l'entrada