*
23-10-10
*
El diumenge dia 3 d’octubre es va celebrar el Concurs Internacional de Castells de Tarragona, a la flamant i remodelada Plaça Tarragona Arena; la nova obra té sostre metàl·lic, i les males llengües diuen que, amb el bat de sol de l’estiu, serveix de torradora a tots els pisos del voltant. Aquell diumenge, doncs, la gernació s’apilotava dins i fora per celebrar el Concurs Casteller. Colles d’aquí i d’allà competien amb una força envejable, la mateixa que necessitaríem per obtenir la independència.
Vet aquí que, atreta pel xivarri, la Xula Torera, xicota de Panxito López, “el bravo y valiente toreador” del pasdoble, es va colar a la plaça; es pensava que hi havia “corrida”, i resulta que no. Quan els Minyons del Serrallo la van veure, s’hi van abraonar, colgant-la de sardina i gel de les caixes que portaven per l’esmorzar, i per poc me l’esguerren. La Xula Torera, mentrestant, posava somrient per a la posteritat.
*
Collage postal d’OX.
*
El diumenge dia 3 d’octubre es va celebrar el Concurs Internacional de Castells de Tarragona, a la flamant i remodelada Plaça Tarragona Arena; la nova obra té sostre metàl·lic, i les males llengües diuen que, amb el bat de sol de l’estiu, serveix de torradora a tots els pisos del voltant. Aquell diumenge, doncs, la gernació s’apilotava dins i fora per celebrar el Concurs Casteller. Colles d’aquí i d’allà competien amb una força envejable, la mateixa que necessitaríem per obtenir la independència.
Vet aquí que, atreta pel xivarri, la Xula Torera, xicota de Panxito López, “el bravo y valiente toreador” del pasdoble, es va colar a la plaça; es pensava que hi havia “corrida”, i resulta que no. Quan els Minyons del Serrallo la van veure, s’hi van abraonar, colgant-la de sardina i gel de les caixes que portaven per l’esmorzar, i per poc me l’esguerren. La Xula Torera, mentrestant, posava somrient per a la posteritat.
*
Collage postal d’OX.
3 comentaris:
No sé si lliguen gaire, castellers i toreros, oi? L'esperit que els empeny no és pas el mateix...
Pobreta la Xula Torera!!! Una abraçada: Joan Josep
A Tarragona hi ha una obra insuperable: l'aparcament intel·ligent. La resta resulten obres d'aprenents.
Publica un comentari a l'entrada