¿ JA ÉS L’HORA?
*
8-8-13
*
Ovidi deia que Déu ajuda els
audaços. Mateu, al seu evangeli, assegura que els humils posseiran la terra (no
sé si la seva o quina altra). Joan, a
l’Apocalipsi, escriu que els tebis els vomitarà Déu de la seva boca. Sembla que ja es prepara el dia de la
mobilització general, que no s’hauria de refredar com ja ha passat altres
vegades. ¿Hem de ser audaços, per fi? ¿O continuarem tebis? Per altra banda, el proverbi llatí diu que la
virtut és al mig, cosa que no s’ha de confondre amb ‘mitja virtut’. ¿Com
quedem, endavant o al mig?
En aquest mar de dubtes, miro al meu
voltant en aquest poble que diríeu semidesert, i només obrir la porta ja he de
veure les banderetes que el veí va plantar fa anys, ben altes. Diu que la catalana la va posar una mica més
amunt perquè jo vivia davant. Aquesta mateixa família nombrosíssima, que
estiueja aquí, celebra festes seguides amb brindis estentoris (fan vida al
jardí, a tocar de casa nostra) que
criden: ‘Viva el rei i ¡viva España!’ Són catalans de procedència, d’un poble
de més avall. Tres o quatre veïns més són de procedència espanyola. I uns
carrers més enllà tenim instal·lada la secta dita Guayrapá, o dels Ishaies, amb
les seves categories blancs, vermells i negres i canvi de nom inclòs. Aquests
van comprant i llogant cases i estenent-se pel municipi, amb afluència
estrangera: hi trobaràs budes però ni mitja bandera catalana. Poble singular,
aquest, afedelisto, que deia en Guillem Viladot. ¿Qui confortarà la meva vista i el meu ànim?
........ Ara que encara
tenim esperança, ¿em sabríeu dir si ja és l’hora?
*
Des de la porta de casa.
6 comentaris:
L'hora no la sap níngu, però cal estar preparat per quan arribi. Així que a vetllar!
Quan algú ha de mostrar més d'una bandera és perquè no té una pàtria definida. o perquè vol jugar a doble carta. En qualsevols cas es una mostra de poca consistència.
I és precisament consistència el que fa falta al nostre país, ja que majoritàriament estem més pendents dels greuges rebuts que de viure en plenitud.
Sobre l'hora, qualsevol moment és bo per lluitar pel país i per la pròpia dignitat.
Encara que arribem a ser independents, continuarem interdependents amb Espanya. I haurem de tenir-hi bones relacions, encara que ara ens costi.
Ostres Olga, tens uns veïns de pa sucat amb oli...No em sé imaginar a ningú cridant aquestes coses, jo em sembla que contraatacaria! En quant aquests altres són molt pintorescs. No és pot negar que és un poble ben plural. I diuen que això és bo, mentre no s'esgarrapin...
Petonets Olga.
Caram, estàs ben distreta amb aquests veïns. Jo penso que sí que és l'hora.
Jo també penso que hem d'estar preparats per fer que l'hora es vagi acostant.
Com a mínim serem veïns d'Espanya i ens haurem d'entendre civilitzadament. Com diu Cioran la separacions fan que sentim el que ens ha unit.
Molt, molt bell l'escrit on ballen els rojos i els vermells.
Bons capvespres de foc que també és roig.
Publica un comentari a l'entrada