EL SOMRIURE DEL FARAÓ
*
13-8-13
*
A primera hora em desperta
el faraó des de la finestra per anunciar-me que, un dia més, el sol implacable
rostirà terra i gent. Almenys en aquestes latituds.
Jo prou li he posat un barret, però no
calia, perquè ell ja va abillat amb vestit de festa.
Aquesta mirada ampla i profunda es clava
en la meva: ¿encara no t’has pintat els ulls? em pregunta. Ell dorm amb els
ulls pintats i ni el dia ni la nit l’agafen d’imprevist.
Els seus llavis fan el gest
sorneguer de la Gioconda: li endevino un
somriure, sempre de superioritat, perquè ells –tots dos- saben més coses que
jo. “Està bé -li dic- tu ets savi havent mort jove; en canvi, jo m’acosto a la
mort i no sóc sàvia, ¿què et sembla, això?” “Dona, és que jo porto
saviesa antiga i, a més, cal que tinguis en compte que m’ha contemplat gent
molt sabuda i, si som receptius, la saviesa s’encomana.
*
Ho sento, no puc continuar: una aranyeta
grisa amb cara de sàvia s’ha posat a la pantalla i segueix el cursor amb
perplexitat; camina sobre les lletres que escric i no té por. Amb la fletxeta
sota seu, la segueixo jo a ella si surt de la línia. Cada vegada que li poso la
fletxeta se sobta i s’encongeix una mica, però de seguida continua el seu camí
tafaner. S’ha cansat de l’esforç. Deu pensar que teixeixo de manera diferent de
la seva i desapareix pel marc de la pantalla. Com que ahir ja em va venir a
saludar, li faré un seguiment.
Deducció: a vegades la petita vida
s’imposa a la mort solemne.
*
Postal collage d'OX
8 comentaris:
Al faraó, si li treus la màscara daurada a sota li trobaràs més aranyetes i algun cuc, perquè per molt vistosa que sigui l'aparença, la realitat és que tot s'acabarà amb pols.
Hi ha coses petites que són molt grans!
No sé si és molt sàvia l'aranya, si ho fos s'amagaria dels humans. Encara que sembla que aquesta té sort.
El faraó sí que sembla savi.
El saber no ocupa lloc, diu la saviesa popular, i els savis són tan discrets...
Som aquí per aprendre, però ens n'anem a l'escapça del misteri.
Una relació molt tendra, aquesta teva amb l'aranya...una petita vida que et distreu de tanta solemnitat, com si tingués un sisè sentit...
Bona nit, Olga.
L'aranya és l'animal, junt amb la serp, que em fa més angúnia. En la petita aranya que corre per terra hi veig l'aranya immensa i verinosa que, de vegades, em fa sentir el pànic de la seva imatge. Celebro que tu puguis jugar amb una aranyeta i fins i tot et vagi visitant enjogassada.
Bona nit, Olga!
Explica'ns les peripècies de la teva aranyeta...
mira, la paraula per demostrar que no sóc un reobot: veryhard (això no seria "molt dur", en català?)
aaaaaaaapa, he escrit reobot!! ja saps que volia dir robot!
a veure ara...
plysTpn 5
(sisplau, Tape'n 5) ;)
Publica un comentari a l'entrada