TAULA D'ESTIU

TAULA D’ESTIU

*

18-8-13

*

Ahir, en família, comentàvem que per força i gràcies a la crisi, tornem als antics costums, que els americans en diuen down size, però que gent com jo acceptàvem i acceptem amb tota naturalitat: el viure senzill.

      Llavors es desfeien els jerseis de llana i es tornaven a teixir. Es giraven colls de camisa i d’abric. Mitges soles o pedaços a les sabates. Peces senceres girades. Recanvis de gairebé tot. I un costum no tan proletari sinó principesc: els vestits i vels de núvia passaven de mares a filles. I els de batejar també.

      La taula del menjador de Mont-ral, llarga i de fusta massissa, de temps que és ocupada pel televisor, l’ordinador amb tots els seus afegits cablejats i un tecladet portàtil per tocar Amparito Roca quan em vingui de gust: ens ha envaït la tècnica.

      En conseqüència, quan ve la família a dinar, rescatem un tauló que posem sobre la taula camilla, el vestim florejat i a dinar s’ha dit. La taula camilla té més de cent anys. Era de la iaia, amb qui jo vivia; el seu record també inclou, aquí dalt, el cosidor, la taula camilla, algun plat i la fruitera i sopera de quan es va casar. A més de les rajoles de la xemeneia amb el sant Jordi, que van arribar d’una casa de Rubí que era seva. Una fonteta de marbre d’una altra casa de Rubí. I les rajoles blaves i blanques de la paret de la cuina, que eren de casa seva a Tarragona.

      A la taula camilla, els dies freds d’hivern a ciutat, amb el braser calentó, ens miràvem les vistes d’estereoscop que la iaia i l’avi portaven dels seus viatges a l’estranger. Un aparell envernissat, amb dues lents, mostrava i mostra en relleu les plaques de vidre d’un deliciós color torrat: la vida que encara reposa a les capsetes. Els vidres venien curosament col·locats en capsetes de cartró i les indicacions de les vistes en francès, cadascun embolicat en una bosseta de paper de seda.

      A la taula camilla calia posar els peus en dia de tempesta: sempre sobre fusta i, si podia ser, també amb calçat de sola de goma. El consell ve dels dies que s’invocava santa Bàrbara, que hi havia més tempestes que ara i que, en l’entranyable companyia que enyoro també enceníem alguna candela, que per a això eren. Ara tornem al viure senzill i descobrim moltes coses que ja existien. Una de les coses és el passat recent, que no sempre va ser millor, cert, però que anem construint seguit, seguit, enganxats uns mesos als altres i de la millor manera que sabem.

*

Menjador d’estiu.