EL FORT ES MENJA EL FEBLE


EL FORT ES MENJA EL FEBLE
*
6-7-13
*
A primer cop d’ull, la variació d’expressions de la Terra observada ens provoca un sentiment d’admiració: geologia, botànica i fauna associades fan un contrast que sembla posat al món per satisfer el contemplador i  subministrar fotos impressionants a revistes com National Geographic. Els tècnics en diuen biodiversitat.
            Només un simple passeig pel camp ens fa veure que la planta més ínfima produeix un gran efecte si la combinem amb altres segons el nostre criteri estètic. En fem poms i els retratem pel record. Ens associen a un lloc concret. Ens agraden.
            Aquest pensament és l’epidèrmic. Si anem al fons de la realitat, de seguida veiem que, si pot, una espècie vegetal procura créixer envaint el territori d’alguna altra. Els conreus abandonats no es mantenen i són colonitzats pel bosc: el pi desplaça l’ametller. L’espècie poderosa guanya territori a la feble; l’espernellac floreix robust com mai arraconant la sajolida. Les garces ataquen les merles; l’eixerida mallerenga es menja els cucs; el peix gran es cruspeix el petit i els humans ens mengem els conills, els pollastres i les vaques.
            A escala política, el fonamentalisme religiós aspira a colonitzar les febles democràcies laiques. Àfrica, Àsia. Espanya, país teòricament laic, és influït per corrents religiosos fortament arrelats que intenten imposar-se i aconsegueixen resultats.
            Aquesta és la realitat sencera. La trobem assaborint a fons un humil pom de flors de bosc. I res no canviarà perquè aquesta és la supervivència de la Terra, així dissenyada.

*

7 comentaris:

Relatus ha dit...

Al feble només li queda unir-se per guanyar

Josep Lázaro ha dit...

És cert Olga. En qualsevol detall per minso que sigui alguna cosa s'imposa sobre una altra. Commou observar per exemple, com la bosseta de te s'apodera del color de l'aigua...

Unknown ha dit...

Quin plaer el de tornar-te a llegir! A veure quan llegirem l'últim lliurament poètic. Jo en cara no tinc bloc. Haig d'esperar el moment idoni.
Amb efecte, Olga!

M. Roser ha dit...

És llei de vida això que els forts es mengen els febles...I em sembla que passa en qualsevol situació. El que ja no tinc clar, és que sigui una llei justa.
M'agraden molt aquests rams de flors silvestres, en trobes de tan boniques si ets bona observadora!
Petonets, Olga.

Eduard ha dit...

Fa 60 milions d'anys els dinosaures dominaven la Terra. Eren grans i poderosos. Massa grans. Es van extingir consumits en la seva grandària.
No sabem qui sobreviurà després de nosaltres, encara que tenim pistes cada dia.
El que és segur és que nosaltres, com els dinosaures, ens extingirem un dia.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A la natura les espècies animals i vegetals lluiten per sobreviure, però entra la humanitat grups de persones intenten subjugar altres en benefici propi.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

És evident que els qui hem arribat fins aquí, enacara que siguem ben escardalencs, som els més 'forts' d'altres èpoques. La vida té aquesta tendència. És per aquest motiu que la humanitat ha intentat sempre civilitzar-se a través de la cultura, sinó... encara seria pitjor!