EL DÉU DELS FANÀTICS
*
25-7-13
*
Cadena 13 (la dels bisbes),
tertúlia de migdia del 24-7-13. Parlant de papes i de la facilitat d’un
atemptat entre la multitud desfermada al Brasil, es recorda l’atemptat d’Ali
Agca contra Joan Pau II, el 79. Un tertulià de certa edat deixa anar, ben
convençut: “ Y no mató al papa porque Dios existe.” Tots assenteixen.
25-7-13. Terrible accident de tren a Santiago. Tots ens
sentim commoguts i demostrem compassió, empatia. Penso en el Déu esmentat pel
venerable tertulià de la 13, i en tots els que creuen que si Déu era a Roma un
dia perquè no morís Joan Pau II, avui devia fer vacances. Això que dic no és
gens nou ni original. S’ho ha preguntat la gent sempre que moren joves,
innocents, quan hi ha catàstrofes i assassinats massius. No cal dir en ocasió
de l’Holocaust, que aquesta frase: “¿on era Déu?”, es va repetir fins a la
sacietat.
El que és horrorós és el que creuen i diuen els fanàtics
i el que difonen, aquí i on sigui, en nom del catolicisme. I ara no parlo de
l’imam de Ceuta.
*
El cel des de casa.
4 comentaris:
Ah, estimada. Just acabo de penjar un post on dic que la vida és impersonal, som nosaltres el qui experimentem el dolor.
Déu=Vida és impersonal...
Diuen que la fe no passa per l'enteniment. Els creients tenen moltes contradiccions.
Si Déu existeix, li hauria de caure la cara de vergonya
Que vols dir que veus el cel des de casa, o que a casa, és com si estiguessis al cel he, he...Segur que deus estar ben fresqueta...
Jo penso que tots els fanatismes són dolents, siguin del color que siguin, però hi ha molta gent de bona fer i a mi em mereixen tot el respecte!
Petonets de dissabte, Olga.
Publica un comentari a l'entrada