BOCAMOLLS


BOCAMOLLS

*

31-1-13

*

Avui tenim dia capicua per bé o per mal. Una mica de malícia sí que l’he trobada en les lectures que he fet. Per exemple, sabem que d’homenatges a escriptors se’n fan continuament: pels anys, per commemoracions, per naps o per nefes. Cosa normal i de costum. Doncs bé, llegeixo en un llibre dedicat a dones l’opinió d’una escriptora molt i molt reconeguda que precisament d’homenatges i distincions n’ha rebut a desdir. Ella diu: “Aquell que digui que a un escriptor se li ha de fer un homenatge és un imbècil.” Textual.

            De l’Índia en parlava jo fa pocs dies però no havia llegit la notícia que en dóna una corresponsal de “El Periódico”: “El tabaco indio perjudica la salud de los fumadores y de las estructuras históricas. Un puente icónico de Calcuta corre el riesgo de caerse por los miles de escupitajos diarios que castigan sus estructuras. La mezcla corrosiva incluye saliva y el tabaco de mascar barato que consumen millones de indios (...) El puente Howrah se ha convertido en una enorme escupidera con ubicuas manchas del tradicional color rojizo amarronado del tabaco. La concentración de esputos es especialmente alta sobre las bases de los pilares que sujetan el puente. Su revestimiento metálico ha menguado  en apenas tres años a la mitad, de seis milímetros de grosor a tres (...)”  També deu ser balsàmic banyar-se vora el pont aquest, sobre tot si es neda amb la boca oberta. Agradable país, a fe.

*
Postal collage d'OX

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Si aquest fos el problema més greu de la India...Una abraçada: Joan Josep

cantireta ha dit...

:D Sort que encara entenc els meus gats...

Quadern de mots ha dit...

Els homenatges que he trobat últimament en la xarxa m’han servit per conèixer autors, en aquest cas, que desconeixia. I això fa que els homenatges siguin interessants per mi. Altra cosa és que no sempre som justos amb els homenatges, pels qui deixem sense o pels qui magnifiquem.

No sóc ni fumadora ni escopidora :-)

Pilar ha dit...

L'homenatge té connotacions de malaltia o mort...Tal vegada no hauria de ser així.
Per a mi, el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor és llegir la seva obra.
A la Índia escupen tabac i aquí enganxet xiclets a les parets...El món és una roda.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Alguns homenatges són necessaris i estan justificats per la trajectòria de les persones homenatjades; tanmateix, tot sovint apareixen muntages en forma d'homenatge que no són altra cosa que un intent de l'homenatjador per fer-se veure.
Aquí també cal destriar la palla del gra.

Helena Bonals ha dit...

No tothom és digne que li facin un homenatge, i més si creu que és cosa d'imbècils.

GLÒRIA ha dit...

Penso com L'Helena. M'agradaria que es fessin homenatges a bons escriptors vius. És una llàstima que algunes firmes molt preuades, tu entre elles, resteu mig oblidades pels estaments oficials. Sembla que Rodoreda, sense tenir-hi culpa, sigui l'única escriptora catalana, la que imita molta gent i malamanent.
A veure si aprenen a mirar endavant i a saber què tenen.
Salut, Olga!

M. Roser ha dit...

Olga, sort que encara no he sopat...

I referent a l'escriptora, crec que abans de parlar sempre hauriem de pensar bé què volem dir, per no caure en aquestes lamentables contradiccions...
Petonets.