IDENTITAT I SÍMBOLS


IDENTITAT I SÍMBOLS

*

13-11-12

*

Ahir al vespre vam assistir a la presentació del llibre “Mitologia, Simbologia, Literatura”, recull d’articles d’autors varis. El presentador lloava de manera encesa i convincent els símbols catalans que han fet la nostra Història, i la gent que s’hi ha sentit i s’hi sent identificada, sempre amb el fons mai discutit de la bandera.

            Al migdia, amb un sol resplendent, davant del Balcó, o sigui, sota de casa nostra, es muntava una plataforma electoral, amb taulat pels nombrosos periodistes, altaveus pels personatges i... una bandera del país. El símbol. Fins aquí tot normalet. Arriben els personatges amb el convidat de fora que solen portar els partits com a reforç. Abans de posar el peu a les escales del Balcó, retiren la bandera. Ens en vam sorprendre. No sabíem quin partit era aquell. Va pujar un periodista a retratar el conjunt des del nostre balcó, que de vegades serveix de tribuna: “Són els socialistes”, ens va informar.

            Sembla, doncs, que aquesta formació no s’identifica amb el símbol.

*

Collage d’OX . Netsukes eròtics japonesos.

 

 

13 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No és cap novetat.

Carme Rosanas ha dit...

No em sorprèn gaire, no... per no dir gens...

Oliva ha dit...

AN RUBALCAVA OI?.....ELS "SOCIATES"TENEN QUE DECIDIR ENTRE IDEOLOGIA O PSOE,CATALUNYA O ESPANYA,O PERDERAN BOUS I ESQUELLES.

Maria Dolors Giral ha dit...

Em sembla molt entenedora la metàfora del teu collage, per allò de "tenir la paella pel mànec"; però em sembla que ni així...

Quadern de mots ha dit...

Els socialistes tenen molt clar el país que defensen i representen, ens ho han demostrat moltes vegades. Tot plegat fa pena per no dir una altre cosa.

Júlia ha dit...

Han anat de mal en pitjor, ho sento pels pioners tot i que ja no en queden, em sembla.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Quan anava a la universitat, vaig assistir a dues reunions clandestines amb eb Pallach (e.p.d). Es formaba el PSC reagrupament. Desprès es van unir amb el PSC a seques d'en Raventós. On ha quedat tot allò? Una abraçada: Joan Josep

M. Roser ha dit...

Ja veig que estàs a primera fila de les mogudes polítiques, vull dir com espectadora, per això del balcó...
Suposo que amb l' anar i venir de banderes, ja deus tenir clar de quin peu calcen cada una de les formacions que aterren sota el teu balcó...

Relatus ha dit...

I què podem esperar d'un partit que, a darrera hora, ha d'aferrar-se a un federalisme que ni ells mateixos es creuen? Els socialistes pretenen que les coses no canviin, volen mantenir l'estatus quo. Per tant aposten per Espanya. Un petó

GLÒRIA ha dit...

No s'identifiquen perquè no saben qui són. Quin garbuix han muntat entre psoe, psc, independentistes, federalistes, unionistes. Una olla de grills, Olga. Jo, com la Júlia, també ho lamento pels que varen començar amb bona fe i ànsia reformista. Que se n'ha fet de tot això?
Salut!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Alguns partits ja fa dies que han dissolt la seva identitat amb el país.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Vaig fer un comentari d'aquest llibre en una de les meves columnes.
Respecte de l'anècdota que expliques, el que no s'entén és que hi hagués hagut gent de bona fe que creguessin que el PSC fos PSC, vull dir amb la C, ja que molt aviat la C es va esvair de les sigles. Amb paciència, només cal anar repassant l'hemeroteca per veure-ho.

Eduard ha dit...

Són una gent "sensata" -no assenyada-, gent que no vol haver de decidir.