EL TRO DE LA MORT


*
13-2-11

*
Repasso diaris de dos dies i em trobo que el canvi de sexe arriba fins a les nostres escriptores locals i virtuoses, cosa que no m’hauria pensat mai de la vida: el carrer Josepa Massanés s’ha convertit en Josep Massanés (figura inferior, amb barret i ulleres). ¿Què deu haver passat entres esquelets? A Vilallonga hi va haver dos petits incendis al carrer d’Alfons el Casp (figura a l’angle superior dret, en forma de mòmia, ja pelat). Pobre home, segur que en vida li confonien els blancs erminis de la capa reial amb muntets de caspa acumulada, aneu a saber.

Però avui m’ha dolgut que no s’acomplís la profecia de Mubàrak l’egipci (figura central amb els ulls clucs), perquè era teatral. Segons la premsa, còpia literal, “El poble egipci ha fet caure finalment el faraó, que havia assegurat que moriria al tro.” L’home no devia poder convocar els elements a temps i ha fugit cap a un balneari esperant la tempesta que el fulmini definitivament. Saben greu, aquestes coses, ¿oi?
*
Collage d’OX

3 comentaris:

Joan Josep ha dit...

Veig que encara hi ha qui escriu pitjor que jo...Una abraçada: Joan Josep

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El faraó mai no mor com no mor el rei: a faraó o rei mort, visca (l'altre) faraó o rei viu.
(A veure que passarà, a Egipte. Tant de bo facin una autèntica revolució perquè és ara que se'ls gira feina).

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tot sovint una sola lletra ens canvia la identitat d'un personatge. Recordo un tal Carvantes, que ara fa temps que no apareix.