*
Ahir, l’escriptor i blog-activista Jesús Tibau parlava de com el feia sentir la sintonia de La Pantera Rosa. El seu text va estirar el fil de la meva memòria.
A casa ens mirem Ley y Orden U.V.E, ja un clàssic. La sintonia, de Rob Dougan, em recorda vagament la de l'inoblidable Hill Street Blues, de Mike Post, estrenada als EUA el 1981. La tristesa del blues em porta als dies freds d’hivern quan, els meus fills i jo, ben arraulits al sofà, ens miràvem el serial de tarda i plovia. Estàvem bé, a casa; la casa ens protegia del fred, del crim i de la tristesa. El benestar per contrast.
Ja no fan la sèrie i els fills han trobat el seu camí. Però l’antiga sintonia m’acosta, amb Ley y Orden, el record de tot plegat. En blues.
*
A casa ens mirem Ley y Orden U.V.E, ja un clàssic. La sintonia, de Rob Dougan, em recorda vagament la de l'inoblidable Hill Street Blues, de Mike Post, estrenada als EUA el 1981. La tristesa del blues em porta als dies freds d’hivern quan, els meus fills i jo, ben arraulits al sofà, ens miràvem el serial de tarda i plovia. Estàvem bé, a casa; la casa ens protegia del fred, del crim i de la tristesa. El benestar per contrast.
Ja no fan la sèrie i els fills han trobat el seu camí. Però l’antiga sintonia m’acosta, amb Ley y Orden, el record de tot plegat. En blues.
*
*
*
Mà en blues Dibuix d'O.X.
1 comentari:
la música i també els programes de tv estan units de forma perenne als nostres records
Publica un comentari a l'entrada