AMOR ETERN


*
AMOR ETERN

Avui és sant Gustau i recordo el meu avi patern. El decidit, el culte, l’amant, el rigorós Gustau Xirinacs Raymat, nascut a Sant Gervasi i donat a dida a Rubí. De Rubí era Lola, l’estimada. D’aquí la col·lecció de postals de festeig.

L’enèrgic Gustau no era home afecte a celebracions religioses, encara que avui el recordi pel nom. Ja el vaig recrear a “Interior amb difunts”. A ell i a Lola els vaig aplicar l’estrofa de Joan Alcover: “Com en el fons d’un vell retaule, / llisquen els dos adolescents; / passen, ulls clucs, sense paraula, / Com a somnàmbuls somrients.”

Així, com a penyora d’amor etern, aquesta postal amb el retrat de l’airós Gustau i un floc de cabells d’ell i de Lola enganxats amb un lacre que segella l’amor. ¿Etern? ¿Qui podria afirmar-ho o negar-ho? En tot cas, almenys l’eternitat de la declaració dura fins els meus dies perquè jo la recordo.
*
*
*
Postal familiar. O.X.

1 comentari:

Manel Aljama ha dit...

Parlava d'això: etern en comentar-te "Nit transfigurada" i estic d'acord ara, "etern" és gràcies a la teva memòria i alhora la teva memòria també es projecterà. Almenys és el que el humans sempre hem necessitat, la memòria, la particular eternitat davant la temporalitat (no diré pas "efímer").