*
El bosc profund –barranc 2 de la Serra del Pou -, ens deixa veure les petjades dels senglars, que anem seguint. Solitud, verdor i silenci; al bosc impenetrable, el camí obert pels llenyataires encara no ha estat colonitzat del tot per les noves plantes, que creixen amb ufana però permeten el pas.
Quan girem per tornar, veig l’arc que formen dos pins esvelts sobre el camí. L’heura brilla al sol ponent i les formes inanimades sembla que es preparen per a la vida nocturna. Recollim les pedres amb ulls i boca que en diem ànimes del bosc i esperen el nostre rescat o potser ens amenacen.
“(...) I en la pau de la tarda, ja post el sol, / va perdre’s entre els salzes el rossinyol.” (Apel·les Mestres. Àlbum de cançons).
*
El bosc profund –barranc 2 de la Serra del Pou -, ens deixa veure les petjades dels senglars, que anem seguint. Solitud, verdor i silenci; al bosc impenetrable, el camí obert pels llenyataires encara no ha estat colonitzat del tot per les noves plantes, que creixen amb ufana però permeten el pas.
Quan girem per tornar, veig l’arc que formen dos pins esvelts sobre el camí. L’heura brilla al sol ponent i les formes inanimades sembla que es preparen per a la vida nocturna. Recollim les pedres amb ulls i boca que en diem ànimes del bosc i esperen el nostre rescat o potser ens amenacen.
“(...) I en la pau de la tarda, ja post el sol, / va perdre’s entre els salzes el rossinyol.” (Apel·les Mestres. Àlbum de cançons).
*
*
*
Foto V. Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada