LLETRES GLORIOSES


La nit del 29, per finalitzar la Tardor Literària, es va celebrar a Tarragona la Nit dels Premis. Un notable cartell de premis, atorgats en un acte ben preparat, amb esforç i dedicació, però amb repercussió escassa a la premsa i a la societat. Ho entenem: la Literatura no és futbol, i per ser futboler no cal ni saber llegir. La Cultura a prendre pel sac. Així li va al poble, ben format, afedelisto, que deia el poeta d'Agramunt.
Al meu costat seia Enric Balaguer, d'Alacant, guanyador del Premi d'Assaig Rovira i Virgili. Corona de llorer que li atorgo particularment per la seva obra "La casa que vull". Alacant és molt al sud, més que Tarragona, que ja és dir. A Alacant hi ha un bon grup d'excel·lents i resistents escriptors. Ho dic per informar.
La guanyadora del premi Pin i Soler de novel·la viu, en canvi, a l'Empordà, i va descriure aquelles terres verdes i la tirada al nord amb una emoció visible. L'inconscient o l'escassa diplomàcia van trair el seu discurs excessiu. Va explicar que anar cap al sud, als del nord feliç, els representa un esforç ( si ja ho sabem, amiga, i no sols als inefables, sinó als mandarins, als polítics i a tot déu. Si nosaltres som el femer de Catalunya...). Continuava que aquí tot eren pedres... (ai, Senyor, que Déu ens agafi confessats). Que aquí som el secà (si és el que diu Xavier Amorós, que ens detesten per això, per ser de secà...). I mira que m'empipa escriure entre parèntesi.
Enric Balaguer, admiro la teva obra, però ja ho veus, tan al sud, no tindràs els lectors privilegiats de les zones verdes, de la Girona delicada, de les terres dels elegits, que arriben, a tot estirar, a Barcelona, amb un filet que s'escorre fins a Sitges, per compassió.
Nosaltres, els del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, fa massa anys que patim secada perquè cap deuet cultural ben situat ens mira. Sort que aquesta novel·lista, a més de confessar que va descobrir que s'hi donaven euros, amb el premi, ens ha vingut a confirmar les veritats. Recoi.
*
"La corona de llorer". Collage d'O. X.

Cap comentari: